Enguany es compleixen cinquanta-cinc anys d’ençà que Francesc Francino i Armand de Fluvià fundessin a Barcelona, des de la clandestinitat dels últims anys de la dictadura, la primera organització per la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI+ a l’Estat, l’AGHOIS (Agrupación Homófila para la Igualdad Sexual).
Des de llavors, Catalunya ha estat capdavantera en la lluita LGTBI+, de fet la primera marxa de l’orgull a l’Estat va ser a Barcelona, el 1977. L’any 1998 Catalunya es converteix en la primera comunitat autònoma en reconèixer el dret a les unions civils de persones del mateix sexe.
El Partit dels Socialistes ha estat i estarà al costat del col·lectiu LGTBI+ fent lleis per defensar els nostres drets. Aquest any es compliran vint anys des que el govern socialista de Zapatero aprovés la llei de matrimoni igualitari, convertint Espanya en el tercer país del món en reconèixer aquest dret. Al fil d’això, sempre parlem de la primera parella d’homes en fer ús d’aquesta llei, però sovint oblidem que la primera parella de dones lesbianes es va casar a Catalunya, més concretament a Mollet del Vallès.
Lleis com la 11/2014 i la xarxa SAI Servei d’Atenció Integral al col·lectiu LGTBI+ tornen a posar a Catalunya a l’avantguarda de la defensa dels drets de la comunitat.
Podem llavors cometre l’error de pensar que està tot fet i que aquests drets seran per sempre, però la realitat és una altra. Les agressions LGTB-fòbiques encara estan a l’ordre del dia. Ens continuen pegant i discriminant per ser, estimar i expressar-nos com som. I per si no n’hi hagués prou, els drets adquirits estan en perill davant l’augment de l’extrema dreta i la dreta que compra el seu discurs.
Durant un recent viatge d’intercanvi d’idees sobre les polítiques LGTBI+ que vaig fer aquest desembre al nord d’Alemanya, Flensburg, ens van explicar que davant l’augment de la ultradreta estan esprement tots els recursos possibles per protegir al col·lectiu LGTBI+ perquè saben que serà un dels primers col·lectius a ser atacats si arriben al poder. Potser n’hauríem de prendre nota i estar preparats i preparades.
Som un partit amb una gran implantació territorial, aprofitem-la. Fem polítiques preventives a tots els nivells. Des de la Generalitat fins als ajuntaments, passant per totes les administracions. Encara som a temps de fer una societat més diversa i protegir els nostres veïns i veïnes de l’odi. Tota acció, per petita que sigui, donarà com a resultat un gran canvi.
El 2025, fem frontera a l’odi i omplim tots els carrers de Catalunya de color.
