La setmana passada es va aprovar al Congrés dels Diputats el Projecte de Llei Orgànica de Dret de Defensa. Una llei pionera al món que consagra el dret a la tutela judicial efectiva recollit a l’article 24 de la Constitució espanyola i tanca el cercle de les garanties constitucionals.
Deia recentment en Miquel Roca que «aquesta llei convé no gremialitzar-la perquè és per a tots i totes les ciutadanes».
S’ha cercat el màxim consens de l’arc parlamentari i dels professionals. Inclou les demandes del XIII Congrés de l’advocacia de Tarragona, celebrat el maig del 2023.
Amb aquesta llei les persones físiques i jurídiques coneixeran de forma efectiva els drets i garanties que els hi correspon. Des de l’assessorament previ a l’inici dels procediments judicials, fins a les diligències d’investigació del ministeri fiscal.
A partir d’ara les persones podran comptar amb l’assistència jurídica tant fora de la jurisdicció, com en l’àmbit de l’arbitratge, la mediació i la conciliació.
Aquesta norma també blinda el dret a l’assistència jurídica gratuïta per les persones amb falta de recursos, recollit a l’article 119 de la Constitució espanyola. I preveu una futura llei que reguli les funcions dels professionals del torn d’ofici per tal de donar una resposta justa i amb una retribució adequada de la prestació d’uns serveis vertebrals del dret de defensa.
D’altra banda, dona resposta a una petició molt demandada: que l’Administració de Justícia es dirigeixi a la ciutadania en un llenguatge clar, senzill i comprensible. Perquè tothom pugui entendre qualsevol informació relativa a les seves causes, interessos i drets.
La llei també recull el dret a fer ús de totes les llengües oficials al llarg dels processos judicials. A partir d’ara ens podrem dirigir amb la llengua amb què millor expressem fets, idees i sentiments. Aquella amb la que vivim, estudiem i treballem aquells que pertanyem a una comunitat autònoma amb llengua pròpia, com per exemple Catalunya.
Així mateix, cal generar confiança i, per això, aquesta norma consagra el dret a un procés sense dilacions indegudes, accessible universalment i en igualtat d’armes processals. I, en aquest cas, empara als col·lectius més vulnerables com les persones amb discapacitat, les dones o els menors, bàsicament.
Els col·legis professionals són la garantia institucional del dret de defensa. La confidencialitat, les comunicacions, el secret professional i la llibertat d’expressió del professional també formen part del contingut d’aquesta llei.
En l’àmbit de l’advocacia, s’avança en els drets dels professionals, que tindran reconegut el dret a conciliar i a gaudir dels permisos de maternitat i paternitat.
És important que la persona justiciable cregui en la justícia. Que vegi com l’Administració de Justícia ens protegeix davant dels atacs de tercers o que ens dona els instruments per restablir els nostres drets i llibertats vulnerades.
Tenim molts reptes per davant com a Govern. I enfortir la justícia com a institució vertebral de la democràcia n’és un d’ells. La prova és que la setmana passada també es va iniciar el camí parlamentari de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial i de l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, així com la Llei d’eficiència del Servei públic de Justícia, per convertir-la en una justícia transparent, propera, útil i actualitzada.
Perquè volem una justícia espanyola moderna, contemporània i innovadora en termes europeistes. Una justícia accessible i propera.
Els i les socialistes reforcem, millorem i modernitzem la justícia perquè és un bé comú. Continuem transformant la realitat per millorar la vida de les persones.
