Qui seguís la constitució del nou Parlament de Catalunya, sorgit de les eleccions del passat 12 M , va poder comprovar l’existència i persistència d’uns grups d’il·luminats, encapçalats per antics responsables del procés. Fins i tot, d’algun dels principals “aiatol·làs” com fou Agustí Colomines, per l’ocasió el més gran de l’hemicicle i en conseqüència president de la Mesa d’edat. No es va poder resistir a llençar-nos un sermó, ple de mentides i falsedats, molt propi de qui encara no ha reconegut l’estrepitós fracàs del procés. Ni demanarà perdó, ni reconeixerà errors i encara menys es retractarà d’acusacions i afirmacions totalment falses. I és que l’independentisme es basa en crear enemics externs per a poder crear doctrina interna i convertir seguidors en adeptes. No estem gaire lluny de com funcionen les sectes.
I el pacte entre Junts+ERC+CUP donà la presidència a Josep Rull, d’una Mesa formada per 2 membres de Junts, dos d’ERC i 3 del PSC. Ben aviat veuran els 4 independentistes, que els 3 socialistes (David Pérez, Rosa Ibarra i Judit Alcalà), conformen un trio d’una preparació i formació del més alt nivell. Si creuen poder fer el que els doni la gana, veuran immediatament que això esdevé impossible. L’estricte compliment de la Llei serà la guia a seguir si no volen quedar entrampats en vies impossibles.
Faig aquesta introducció, simplement per a comentar un parell o tres de referències dels dos discursos-sermons, pronunciats primer per Agustí Colomines, en tan que president de la Mesa d’edat, i després pel ja elegit president del Parlament, Josep Rull. En tots dos hi ha elements de falsedats i mentides, impròpies de servidors públics.
Un i altre van considerar absolutament inadmissible, que els dos fugitius, Puigdemont i Puig, no poguessin votar per delegació. Ho consideraven una intromissió del Tribunal Constitucional, en un tema català. I més, tractant-se de la màxima institució de Catalunya, el seu Parlament. I per tan, van tirar endavant el vot per delegació, tot i ser il·legal. Veurem com acaba el tema, després de l’anunci de PP i VOX de presentar recurs i posterior querella, contra el president de Mesa i la vocal d’ERC.
Un aclariment, per deixar el tema explicat i tancat: el Reglament del Parlament, és la seva “Carta Magna”, és a dir: és el fonament del seu funcionament. Una mena de document “sagrat” d’obligat compliment, per això ens va costar redactar-lo i consensuar-lo, com perquè tots els diputats ens el sentíssim propi. El vam aprovar els 135 diputats i diputades i va funcionar a la perfecció…f ins que van arribar els independentistes il·luminats i van decidir trencar-lo, vulnerar-lo. Ho vam veure a les sessions del 6 i 7 de setembre de 2017, en que amb només 72 diputats van decidir canviar les regles de joc. Per què dic amb només 72 diputats ? Doncs, perquè els qui vam participar i votar el text, vam imposar la necessitat dels dos terços ( 90 diputats ) per a modificar-lo. Una clàusula habitual en tots els parlaments del món, quan es tracta de temes rellevants, bàsics, fonamentals.
Aquest Reglament, ha tingut alguna petita modificació (sempre consensuada). Una va procedir dels temps de la COVID -i d’altres situacions- de manera que es va considerar possible delegar el vot en un altre diputat, per casos molt concrets: donar a llum o tenir una malaltia llarga, avalada per un informe mèdic. Aquest, ha estat el cas de Wagensberg ( ERC) també fugit a Suïssa, per depressió. En aquest cas, la delegació de vot, era legal, però no en els altres dos casos, Puigdemont i Puig. Per què? Doncs perquè el Reglament no ho contempla, no ho permet. I han tingut tres anys per modificar-lo si ho haguessin cregut oportú, però les guerres entre ERC i Junts, van impedir-ho.
Què ha fet el TC? Doncs, protegir i avalar la vigència del Reglament. No és cap intromissió, al contrari: el TC ha sortit en defensa de la legalitat catalana. Ha protegit els drets i deures de la totalitat de la cambra parlamentària. Amb aquest exemple, ja podeu veure com es poden tergiversar i falsejar les nostres realitats.
Més greu encara va ser l’afirmació del president Rull, quan va dir que garantiria la inviolabilitat dels membres del Parlament i que allà s’hi podria parlar, opinar, discutir i votar el que fos i com fos. Doncs, no. Una altra mostra de prepotència i ignorància. Tots els diputats i diputades jurem o prometem la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Tots podem dir el que vulguem, però tots hem de complir la legalitat vigent. No podem trencar ni vulnerar l’Estat de Dret. Això a Catalunya, a Espanya i a Austràlia. Precisament, les votacions dels 6 i 7 de setembre de 2017 suposaven la vulneració de les lleis vigents i van obligar a intervenir per part de les Corts Generals, per imposar la legalitat. I això, amb Rull de president o amb qualsevol altre es continuarà fent, pels segles dels segles. Només faltaria que algú cregui que el Parlament de Catalunya pot actuar fora de l’Estat de Dret !!!!
Arribat aquí, no voldria tancar l’article sense avisar sobre les falsedats, invents i modificacions de la nostra història, fins extrems que fan envermellir a qualsevol historiador una mica seriós. Ens inventem dates, modifiquem causes, guerres i confrontacions amb una facilitat increïble. Amb l’afany de separar la història de Catalunya de la d’Espanya, son capaços de dir barbaritats que ningú no pot creure si no es pertany al grup selecte d’independentistes de soca rel. I quan ja parlem dels fonaments del Parlament i de l’autogovern marxem mil o més de mil anys enrere, per trobar-hi naixements inventats i fets falsejats. I si no agraden, s’amaguen. Es curiós com ningú esmenta que un dels recents presidents (en funcions, cert) de la Generalitat de Catalunya ha estat Mariano Rajoy, en aplicació de l’article 155 de la Constitució. Durant els mesos de l’aplicació, ell va ser president en funcions de Catalunya, i va delegar les seves funciones en la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria. No veureu en cap document oficial, l’existència d’aquest president. I ho va ser per culpa de les bogeries dels independentistes.
En fi, cada vegada que escolto explicacions i detalls de la nostra història, recordo les xerrades i converses amb el malaurat Ernest Lluch. Era un gran economista, però alhora un historiador magnífic, amb uns coneixements enciclopèdics sobre els segles XVIII i XIX, de manera que ens va explicar els fonaments i realitats del 1714. Des d’aleshores, abans de creure’m determinats fets de la nostra història, aplego dues, tres, o més versions, per estar segur de la veritat. Estiguem, doncs, preparats per escoltar i advocar passatges del passat per justificar el present i siguem molt crítics, perquè tot el procés s’ha fonamentat en àmplies dosis de mentides, falsedats i vulneracions de la legalitat. No permetrem continuar per aquest camí, estigueu-ne segurs.
