Europa es troba en una cruïlla històrica. El món que va sorgir de les cendres de la Segona Guerra Mundial, basat en consensos globals i institucions multilaterals, està col·lapsant. La fragmentació, la vulneració de les normes internacionals i l’ús de la força s’han convertit en eines habituals de la política global. En aquest context, la nova Comissió Europea ha d’assumir un paper decisiu per garantir que el continent no es converteixi en un espectador impotent, sinó en un actor estratègic capaç de forjar el seu propi futur. És imprescindible reforçar la unitat i la sobirania europea davant els desafiaments globals.
La reelecció de Donald Trump als Estats Units suposa un canvi radical en la relació transatlàntica. La seva retòrica aïllacionista i el menyspreu per l’OTAN han deixat clar que Europa ja no pot donar per garantit el suport nord-americà. Per això, la Comissió Europea ha d’impulsar una veritable autonomia estratègica, especialment en matèria de defensa i seguretat. No es tracta de trencar l’aliança amb els Estats Units, sinó de garantir la capacitat d’actuar de manera independent quan els interessos europeus així ho requereixin. Cal invertir en tecnologia militar, reforçar la col·laboració entre estats i assegurar una resposta conjunta davant les amenaces externes.
La crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna ha evidenciat la fragilitat del continent. La dependència de fonts externes ha estat una amenaça real per a l’estabilitat econòmica i geopolítica de la Unió. En aquest sentit, la Comissió Europea ha d’accelerar la transició cap a energies renovables i diversificar les fonts energètiques per evitar futures vulnerabilitats.
A més, Europa ha de protegir les seves indústries estratègiques, especialment sectors com els semiconductors i la intel·ligència artificial. No es pot permetre que la seva sobirania tecnològica quedi a mercè d’actors estrangers que podrien comprometre el seu lideratge econòmic. És fonamental establir un marc regulador que protegeixi les empreses europees davant d’adquisicions hostils.
El model democràtic europeu és atacat tant des de l’interior com des de l’exterior. La desinformació, la polarització deliberada i la ingerència estrangera són amenaces creixents que posen en perill els valors fundacionals de la Unió Europea. La influència d’oligarques tecnològics com Elon Musk, que faciliten la propagació de l’extrema dreta i la manipulació informativa, ha de ser regulada de manera estricta per la Comissió Europea.
La UE també ha de repensar el seu model econòmic per garantir la prosperitat a llarg termini. La revitalització del mercat únic ha de ser una prioritat, especialment en sectors estratègics com la digitalització, l’energia i els serveis. A més, és imprescindible crear un fons sobirà europeu per impulsar la innovació i garantir el lideratge en les indústries del futur.
D’altra banda, la transició ecològica no pot ser un element secundari. La Comissió ha de desenvolupar un marc regulador estable i predictible que combini ambició climàtica amb justícia social i competitivitat econòmica. La crisi climàtica ja és aquí, i Europa no pot quedar enrere en la seva resposta.
El món s’està reconfigurant i els equilibris tradicionals estan canviant. La rivalitat entre els Estats Units i la Xina, les tensions entre governs i grans corporacions tecnològiques, i el paper creixent del Sud Global estan remodelant l’ordre internacional. En aquest escenari, Europa té l’oportunitat de convertir-se en un actor de pes i equilibri, però per fer-ho necessita unitat, ambició i aliats sòlids.
Els estats membres han de superar disputes internes i comprendre que només una Europa forta i cohesionada podrà afrontar els reptes que venen.
La Comissió Europea té una responsabilitat enorme en aquest procés. Els pròxims anys definiran si el continent assumeix el lideratge que li correspon o si es veu condemnat a la irrellevància. El moment per actuar és ara.
Enllaç a la web de Javi López
