Javi López és diputat socialista al Parlament Europeu i Co-President de l’Assemblea Parlamentària Euro-Llatinoamericana.
En un context de fortes turbulències geopolítiques, en el que el sistema multilateral basat en regles i normes està qüestionat i la democràcia liberal amenaçada, la Unió Europea ha de prioritzar els seus esforços en reforçar i construir associacions estratègiques amb països i regions amb els qui comparteix interessos, agenda, valors i una mateixa mirada sobre el món i les seves societats.
Desafortunadament, Amèrica Llatina i el Carib no han ocupat fins ara un lloc privilegiat en el radar de prioritats de la Unió Europea en matèria de política exterior. Això pot i ha de canviar aprofitant l’actual escenari internacional. Les relacions euro-llatinoamericanes poden ser impulsades mitjançant decisions valentes i ambicioses que condueixin a una cooperació intensificada i més institucionalitzada.
Amèrica Llatina i el Carib per la seva grandària, influència i potencialitats combinades és un veritable gegant en el món. Una regió que acull a gairebé 700 milions de persones, el continent amb més biodiversitat del planeta, ric en matèries primeres essencials i un autèntic referent econòmic i cultural.
Les relacions biregionals entre Amèrica Llatina i el Carib i la Unió Europea es fonamenten en una associació de llarga durada que té les seves arrels en l’abundant història compartida, els ferms llaços culturals, el diàleg entre els seus pobles i els forts intercanvis econòmics. El continent el componen 33 països, amb els quals disposem d’acords d’associació, comercials o polítics i de cooperació amb 27 d’ells. Dos països, Mèxic i el Brasil, ja tenen la qualificació de socis estratègics de la UE, tres són membres del G20, quatre ho són de l’OCDE i hi ha dues futures economies del G7. En conjunt, totes dues regions representen gairebé un terç dels països del planeta.
La regió és també un soci econòmic clau i un mercat de creixent importància. L’any 2021 el comerç biregional va superar els nivells previs a la pandèmia (+4,7% respecte a 2019), i la UE continua sent el major inversor directe a la regió, encara que la Xina hagi reforçat els seus llaços econòmics, multiplicant el comerç amb la regió per 26 durant els últims 20 anys.
No obstant això, malgrat la significativa rellevància de les relacions biregionals, és constatable la sensació a la regió d’una certa desvinculació per part de la Unió Europea. Això és atribuïble a diversos factors com a l’excessiva ocupació de la UE en els problemes més urgents del seu veïnatge: Balcans Occidentals, Nord d’Àfrica, Orient Mitjà i ara Rússia; o l’empitjorament d’alguns conflictes a la regió, especialment la crisi veneçolana, que ha provocat que es refredin importants fòrums de trobada i diàleg biregional, en particular les Cimeres UE-CELAC, que porten sense celebrar-se des de l’any 2015.
No obstant això, la Unió Europea i Amèrica Llatina albiren una oportunitat de reforçar les importants relacions biregionals que no hauríem de deixar escapar. La sortida de la pandèmia i el retorn a la “nova normalitat” permet tornar a posar en marxa les economies, especialment les informals que tenen un pes important en tot el continent, i recuperar terreny en matèria de progrés econòmic.
La desaparició d’actors polítics tòxics del panorama llatinoamericà (especialment la sortida de Bolsonaro del govern brasiler) i l’arribada d’una “onada progressista”, a la regió, fruit en gran part del malestar ciutadà per la desigualtat i la voluntat de canvi, facilita el diàleg no sols entre la UE i Amèrica Llatina, sinó també intraregional.
Per al futur de les relacions biregionals seran claus quatre elements en els quals les dues regions dipositen grans esperances. En primer lloc, el full de ruta per a Llatinoamèrica 2023, elaborada pel Servei Europeu d’Acció Exterior, que representa un salt qualitatiu en les relacions entre la Unió Europea i Amèrica Llatina i el Carib. En segon lloc, una presidència espanyola del Consell de la UE en el segon semestre de 2023 que posarà l’accent en les relacions amb la regió i de la qual un dels esdeveniments més importants serà la futura cimera UE-CELAC a Brussel·les en el mes de juliol. En tercer lloc, un sistema de “acords per al futur”, tres acords pendents de modernització o aprovació que són determinants: amb Mèxic, Xile i el Mercosur. I, en quart i últim lloc, el desplegament de l’Estratègia Global Gateway de la Unió Europea a la regió, que representarà una palanca per a impulsar projectes transformadors conjunts en àrees geopolítiques clau com el medi ambient o la digitalització.
Per tot això, resulta crucial revitalitzar l’Aliança Estratègica Biregional Unió Europea – Amèrica Llatina per a transformar-la en un instrument veritablement útil per a la recuperació econòmica i social, desenvolupant un pla estratègic integral que ofereixi i implementi solucions concretes i efectives, amb l’objectiu de superar els apressants reptes compartits.
