Aquest 2024 serà l’any electoral més important de la història. Se celebraran eleccions a mig planeta: des dels Estats Units fins a Sud-àfrica, passant per Veneçuela, Rússia o la Índia. En total són 76 països els que estan cridats a les urnes, cosa que suposa gairebé el 51% de la població mundial. Tot això en un entorn geopolític inestable i canviant, amb dues guerres i molts conflictes en marxa, com els que en aquests moments es pateixen a Ucraïna i la Franja de Gaza. A Espanya, més enllà de les eleccions basques i gallegues, els ciutadans hauran d’exercir el seu vot a les eleccions al Parlament Europeu el proper mes de juny.
La majoria d’aquestes eleccions, estaran marcades per una gran batalla ideològica que es podria resumir en dues intervencions que es van produir a la trobada del món econòmic a Davos: la intervenció del president argentí Javier Milei i la del president espanyol Pedro Sánchez.
L’actitud i les formes d’actuar de Milei, ens recorden a estils propis com Trump, Bolsonaro, Le Pen o Orban. Al fòrum de Davos va intervenir per fer una defensa acèrrima del capitalisme més salvatge per “acabar amb la pobresa i la fam al planteta” afirmant de forma sensacionalista que “Occident està en perill”. Va atacar al socialisme afirmant que era el causant de la pobresa i va carregar contra les agendes internacionals del feminisme i la transició ecològica, considerant-les també un mal creat pel socialisme.
La seva estratègia enfocada a crear por davant les grans transformacions globals, busca senyalar falsos culpables per presentar-se com a salvadors davant la deriva perniciosa global. Pretén fomentar la desconfiança amb els líders i manipulen l’evidència científica per presentar-se com una alternativa real i fàcil als mals presents. Amaguen rere un discurs en contra la pobresa, la protecció dels interessos d’uns grup reduït de privilegiats donat que amb la rebaixa d’impostos que defensen, només s’aconseguirà augmentar les desigualtats socials.
Davant l’onada ultra conservadora de Milei, els principals actors de l’economia global van poder escoltar a Pedro Sánchez, el referent més rellevant de la socialdemocràcia actual.
El president Sánchez en el seu estil habitual, va fer un discurs valent i compromès, sense negar els reptes del moment, com l’augment de l’extrema dreta o l’erosió de les classes mitjanes i treballadores. Va demanar ajuda per elevar el poder adquisitiu dels treballadors, a frenar l’emergència climàtica, a reivindicar les normes internacionals i a defensar la democràcia i lluitar contra la involució que representa l’onada reaccionària que recorre el món.
El president va posar com a exemple les mesures dutes a terme pel govern d’Espanya que han demostrat que la competitivitat econòmica i la prosperitat de la ciutadania no son incompatibles.
Sánchez va fer una defensa a un projecte europeu inclusiu i sostenible i va posar èmfasis al compromís amb l’ordre internacional basat en regles i en els valors de democràcia, obertura i tolerància com a base de l’estabilitat global.
Aquests dos models son els que estaran en joc a les eleccions europees del juny. Existeix el perill real que hi hagi un fort auge de l’extrema dreta i que ens trobem amb un Parlament Europeu ancorat a la dreta. El que es podria traduir en una manca de capacitat de dur a terme polítiques mediambientals, socials o de política exterior. Com a socialistes, ens haurem de refermar en la nostra defensa del projecte d’una Europa verda, justa, social i igualitària que ha representat el major progrés social de la història i que en els darrers anys ha demostrat la seva capacitat per donar respostes a les majors crisis que hem viscut.
