Causa desànim, per una banda, i desolació, per una altra, entrar durant deu, quinze, vint anys per un cantó de Berga i veure com es va deteriorant any rere any, sense cap esperança de reforma, renovació o substitució. Parlo d’entrar per dalt, passar pel tanatori, pel lateral del passeig, pel vell i atrotinat edifici dels sindicats, la barana des d’on es pot contemplar l’immens forat de la Rasa dels Molins, el vell mercat municipal, i d’aquí cap a l’edifici dels antics transports Cuberes, l’antic hotel Queralt, fins a arribar al bell mig del Passeig de la Pau, on hi ha una estació de busos del segle passat.
Després de tants anys entrant per dalt, ara que hi entro per baix no trobo pas gaire millors vistes. Si passo pel carrer Barcelona, m’hi trobo algun edifici mig enderrocat que porta no menys de vint o trenta anys en una situació similar…
No, no segueixo perquè em deprimeix constatar com, després de quaranta-cinc anys de democràcia municipal, Berga es troba a la cua de les quaranta-tres capitals de comarca, i molt enrere respecte a pobles grans i ciutats de dimensions similars. Costa de creure com s’han aprofitat tan poc les immenses oportunitats que altres municipis sí que han sabut aconseguir.
I si ens atenim als darrers deu anys, els anys en què la CUP ha estat al capdavant de l’alcaldia, amb més o menys suport per arribar a pactes amb altres forces polítiques, queda clara la seva inoperància pel que fa a l’acció de gestionar i governar. No és això, senyors, no és això. Després d’escoltar grans proclames sobre com de malament ho feien els que els van precedir, tots teníem la curiositat de veure quins canvis arribarien.
Tots sabem que un sol mandat de quatre anys no dona per a gaire. Som un país que actua a foc lent, que necessita anys de gestió i tramitació per tirar endavant els grans projectes. Però un cop passats els primers quatre anys, seguits d’altres quatre, ja no hi ha excusa perquè no es vegin grans projectes ben elaborats, negociats i executats. Després de vuit anys de govern, qui no hagi estat capaç de deixar una empremta notable a la ciutat simplement ha perdut el temps o no ha sabut gestionar mínimament les seves capacitats i oportunitats.
I d’oportunitats, tots els ajuntaments n’han tingut moltes, provinents de diverses vies d’ajuda que, ben aprofitades, han permès autèntiques revolucions urbanístiques, així com millores en infraestructures, equipaments i serveis. Però Berga ja ha arribat als deu anys i, malgrat això, estem on érem vuit o deu anys enrere. Cap dels grans projectes ni dels grans objectius que una ciutat capital de comarca hauria d’haver resolt es troba en previsió de canvi. Tenim una ciutat mancada d’ambició i transformació, sense cap mena de projecte ni previsió de modificacions immediates. Dona tota la impressió que els membres de l’equip de govern estan esperant el final de mandat, per plegar, girar pàgina i deixar en mans de qui sigui el govern de la ciutat.
És una situació mai imaginada ni vista, perquè fins i tot costa d’entendre per què no s’han dut a terme, si no tots, almenys alguns dels grans projectes que podrien haver canviat la fesomia de la ciutat i haver-la posat al dia. Doncs no. Ni la CUP ni ERC han estat capaços d’impulsar grans projectes ni objectius.
El temps de descompte ja està en marxa. Queden només dos anys per al relleu.
