La coordinació internacional d’organitzacions d’extrema dreta (la Internacional Negra) en el retrocés dels drets de les dones és un fet constatat. Un reportatge publicat a El Diario apuntalava aquesta hipòtesi i assenyalava les connexions entre les entitats espanyoles Hazte Oír, Citizens Go (la branca internacional dels anteriors), Fundación Disenso (vinculada a Vox i finançada irregularment pel mateix partit) i entitats com la clandestina “El Yunque” (amb origen a Mèxic) amb l’entorn de Stephen Bannon, l’antic assessor de Donald J. Trump i actual operador de l’expansió internacional dels plantejaments dels socis del president dels EUA (Bannon va tenir vincles profunds amb Giorgia Meloni abans de l’arribada d’aquesta al govern).
No és per casualitat que l’esmentat reportatge destaqués a Javier Milei i Victoria Villarruel d’entre els signataris de la reaccionària “Carta de Madrid” impulsada per Vox i la Fundación Disenso. Els vincles profunds i el suport biunívoc entre els president i vicepresident actuals de l’Argentina (en aquests moments, barallats entre si) i l’extrema dreta contemporània d’arreu del món han deixat prou rastre mediàtic per no tenir-ne cap dubte.
L’Argentina de Milei ha esdevingut el laboratori de proves de l’extrema dreta mundial. Si els “experiments” europeus de Viktor Orbán i de Giorgia Meloni han topat, respectivament, amb el marc jurídic europeu i la pròpia Constitució italiana quan han provat d’aprofundir en els seus plantejaments antidemocràtics i l’acció de govern de Donald J. Trump veu com els seus excessos xoquen constantment amb els tribunals dels EUA i amb l’oposició activa dels governadors i alcaldes demòcrates, en el cas de l’Argentina, Javier Milei ha desfermat el seu programa de govern en tots els terrenys: l’econòmic, el social, l’ideològic i el repressiu. El fre a la galopant inflació i l’equilibri pressupostari els ha assolit per la via de reduir els ingressos reals dels argentins i deixant a zero la inversió pública. A més de retallar, de forma indiscriminada, les prestacions socials i els serveis públics.
Els efectes combinats d’aquestes mesures han resultat devastadors, a curt termini, i condicionaran el futur econòmic d’un país que ha vist aturar-se totes les noves infraestructures en marxa (carreteres, equipaments, xarxes elèctriques…). La pregonada disminució de la pobresa no passa de ser un miratge estadístic en un país on la caiguda dels ingressos reals dels assalariats i pensionistes es tradueix en una caiguda de la despesa en béns de consum de primera necessitat. L’èxit, polític i electoral, dels seus plantejaments depèn, en primera instància, de consolidar el seu impossible èxit econòmic: fer baixar la inflació a costa de carregar-se la demanda interna i jugant amb els tipus de canvi és un exercici de curta volada que està a punt de costar-li un nou correctiu a les urnes per haver empitjorat, notablement, les condicions de vida d’una àmplia majoria de la població. A més Donald J. Trump necessita fer veure que aquestes bàrbares polítiques econòmiques funcionen, per això el govern dels EUA ha anunciat el “rescat” econòmic de l’Argentina.
El vincle ideològic és la gran raó que explica l’insòlit suport econòmic del govern dels EUA, a través d’una línia swap (d’intercanvi de divises), amb cotització fixada en el moment que s’usi, de fins a 20.000 MUSD. A més, Scott Bessent, el secretari del Tresor dels EUA, afirma estar treballant en una altra línia, complementària, d’altres 20.000 MUSD que es dotaria amb fons privats.
L’esperable fracàs de la duríssima política de retallades practicada per Javier Milei posa en dubte la utilitat pública dels actuals plantejaments conservadors que apunten a la reducció de l’Estat al mínim per justificar així els descomunals beneficis fiscals als més rics. Ni Trump ni els seus ideòlegs (l’Heritage Foundation, Steve Bannon, Peter Thiel…) es poden permetre quedar en evidència pel desastre econòmic a què s’encamina l’Argentina. Els cal que el partit de Javier Milei (“La Libertad Avanza”) resulti guanyador en les eleccions midterm (en les que es renoven 1/3 del Senat i ½ de la Cambra de Diputats així com algun governador) que el pròxim 26 d’octubre tindran lloc al país austral.
La mateixa operació de rescat ha despertat poderosos dimonis del passat en una societat, l’argentina, ja escarmentada per successives operacions macroeconòmiques (la dolarització de Carlos Menem, el “Megacanje” de Fernando de la Rúa o l’enèsim préstec de l’FMI-el negociat per Mauricio Macri- per evitar el risc d’impagament del deute públic) que han dut el país al sobre endeutament i a la ruïna.
La victòria electoral de Milei el 26 d’octubre, com a condició per obtenir l’ajut econòmic dels EUA, està pesant sobre les eleccions a l’Argentina d’una forma similar com els excessos de Trump han pesat en els recents resultats electorals al Canadà i a Austràlia. Si als dos països esmentats el resultat va ser una àmplia victòria dels candidats liberals i socialdemòcrates, a l’Argentina el sonor suport trumpista sembla que no ajudarà a millorar els resultats d’un Javier Milei ja sortit de mare, com ho prova el seu recent concert musical a Buenos Aires.
Mentre els dies passen, una segona raó que explicaria l’insòlit rescat estatunidenc a l’Argentina va sortint a la llum: alguns dels amics i col·legues de Scott Bessent (el principal impulsor/valedor del rescat), operadors financers a Wall Street, s’haurien deixat endur per un excessiu (i ideologitzat) suport a l’èxit de les reformes de Javier Milei i estarien a punt de perdre unes quantes desenes de milers de milions d’USD per les seves “apostes” sobre el deute públic argentí i el tipus de canvi Peso-USD.
Malgrat que el rescat a l’Argentina està rebent crítiques inclús de medis conservadors propers a Trump no sembla que aquestes puguin aturar una operació que ja està en marxa: la compra de pesos per banda del Tresor dels EUA fa dies que es dona. Malgrat això la cotització del Peso respecte al USD no ha deixat de degradar-se situant la divisa argentina en el límit de la banda màxima de depreciació. A partir del 27 d’octubre caldrà veure el cost polític, per a Donald J. Trump, d’un rescat qüestionat per aliats i adversaris. En un context de retallades pressupostàries i de tancament del govern dels EUA, per aquest motiu, costa d’explicar que els EUA “regalin” tants diners a l’Argentina. Un país que, a més, és el principal competidor dels agricultors del Mid West en el proveïment de fava de soja a la Xina.
Sobre aquest rerefons de “rescat polític” dels reaccionaris i d’una macroeconomia molt deteriorada, la realitat quotidiana dels argentins no para d’empitjorar i a la caiguda de la imatge de Milei se suma un panorama electoral, ara com ara, gens afalagador: l’Argentina no es tenyirà de lila la nit del 26 d’octubre, el color de la coalició liderada per Milei.
Tanmateix, panorama polític argentí arriba al 26 d’octubre amb un oficialisme encongit i una oposició fragmentada. La clara victòria del peronisme a la província de Buenos Aires, encapçalat per Axel Kicillof, no amaga les dificultats del moviment per renovar el seu lideratge: l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, en presó domiciliària per una condemna per corrupció, es resisteix a passar a un segon pla. La Unión Cívica Radical, que va dur Raúl Alfonsín a la presidència després de la darrera dictadura militar, s’ha fragmentat en diverses propostes electorals (Províncias Unidas/Ciudadanos Unidos, Generación por un Encuentro Nacional i amb Ricardo Alfonsín -el fill de l’expresident i antic ambaixador de l’Argentina a Espanya- en la candidatura Proyecto Sur). L’esquerra enllà de la socialdemocràcia també es presenta sota diverses opcions electorals. La més ben situada per les enquestes és el Frente de Izquierda. Tanta divisió i l’ombra de Donald J. Trump sobre les eleccions poden reduir les opcions a “con Trump o con la Argentina” i esdevenir, de nou, un duel entre un peronisme més o menys renovat, més o menys fragmentat (a la candidatura Províncias Unidas s’hi ha sumat algun governador peronista) i un Milei-anarco-ultraliberal convertit per Trump en el seu representant preferit a Sud-amèrica.
A més de ser una rellevant prova de foc per les forces que són al darrere, que donen suport i que es beneficien del president dels EUA, el resultat de les eleccions del pròxim 26 d’octubre a l’Argentina tindrà, sense dubte, influència a les pròximes conteses electorals de la regió. En particular a les eleccions presidencials i legislatives de Xile, el 16 de novembre en primera volta, en les que les enquestes situen en primera posició la candidata progressista Jeannette Vara amb un 28%. Els candidats d’extrema dreta, Johannes Kaiser i José Antonio Kast, acumulen un 12% i un 22% d’intenció de vot, respectivament, deixant per la dretana Evelyn Mattei un 17% dels suports.
Entre una elecció i l’altra es podrà conèixer quin és el suport a les polítiques ultraconservadores a la regió, en espera de les eleccions presidencials i generals al Brasil, previstes pel 4 d’octubre del 2026.
*Una edició anterior d’aquest article deixava d’esmentar el trencament de relacions entre els actuals president i vicepresident de l’Argentina. Igualment afirmava, erròniament, que a les midterm s’escull 1/3 del Congrés.
Enllaços:
Dona. Isabel Darder
Del Opus Dei a Vox: una investigación sitúa a España como nodo clave del contagio ultra global
Tres años de Meloni en el poder en Italia: lo que esconde la derecha radical de “buenos modales”
La motosierra de Milei se cala: el ‘milagro’ económico de Argentina amenaza con acabar en pesadilla
Argentina se revuelve contra la represión del Gobierno de Milei
El gobierno de Javier Milei: datos sobre el impacto de sus medidas
La pobreza baja en Argentina del 53% al 38% tras el freno a la inflación
El gobierno de Javier Milei: datos sobre el impacto de sus medidas
Peter Thiel’s off-the-record antichrist lectures reveal more about him than Armageddon
Farage, Trump, Musk: your boy Javier Milei just took one hell of a beating. Why so quiet?
Me ofenden Trump, Bessent y Lamelas
Homenaje a Charlie Kirk, Hava Nagila y bombas nucleares: Milei lleva al extremo el surrealismo libertario
Trump’s Argentina bailout enriches one well-connected billionaire
Argentina: Right Country, Wrong Rescue
Trump’s trade agenda has a new flashpoint: The humble soybean
Milei ante una dramática caída de su imagen
En estas elecciones, no habrá mapa color violeta
