Carmen Andrés és diputada socialista al Congrés, portaveu adjunta a la Comissió de Sanitat i Consum.
L’especialitat de Medicina de Família i Comunitària té la mateixa edat que la nostra Constitució. Va néixer el 29 de desembre de 1978 per Reial decret.
La creació de l’especialitat va respondre a la necessitat de corregir la tendència dels darrers anys de la dictadura franquista d’orientar el model sanitari vers la medicina hospitalària d’alta especialització clínica en detriment de la medicina general, comunitària i preventiva.
Una tendència, la de menystenir l’Atenció Primària, que han reproduït els Governs del Partit Popular quan i allà on han governat o governen.
La Medicina de Família i Comunitària va ser creada per apropar la medicina a la població i prestar una atenció mèdica integrada i continuada, en consulta i a domicili; en règim general i per urgència. I per ser la porta d’entrada a l’atenció especialitzada.
A més, es va configurar com l’agent per excel·lència de promoció de la salut de la ciutadania, a partir de la prevenció i l’educació, i com l’agent col·laborador necessari en salut ambiental i epidemiologia.
La pandèmia ens ha deixat una clara imatge de la importància de la Medicina de Família i Comunitària en tots aquests aspectes: atenció propera, prevenció i educació, en un context excepcional.
I ha posat en evidència el gran mal que van fer les retallades practicades pel Govern Rajoy a la Sanitat Pública, en especial a l’Atenció Primària, que només va poder afrontar l’enorme càrrega de feina durant la pandèmia gràcies a la dedicació extraordinària dels seus professionals, als quals devem gratitud per sempre.
Només començar la legislatura, el Govern de coalició va posar fil a l’agulla per restituir a la Sanitat Pública tot el que va perdre.
La primera mesura va ser restituir l’accés universal a l’atenció sanitària pública i gratuïta. I tot seguit, eliminar els copagaments farmacèutics per a famílies i persones en situació de vulnerabilitat.
El Pla d’Acció d’Atenció Primària i Comunitària 2022-2023 del Govern de coalició respon a la mateixa voluntat política de defensar i reforçar la sanitat pública per garantir l’exercici efectiu del dret constitucional a la salut.
En el marc del Pla d’Acció, se situa la inversió històrica de 1.500 milions per a la transformació digital de l’Atenció Primària i Comunitària amb càrrec als fons del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) per a la Salut de Vanguàrdia.
Una transformació imprescindible per modernitzar i millorar els processos diagnòstics, de tractament de dades clíniques i administratius, a fi de facilitar la tasca dels professionals sanitaris i aportar eficàcia i eficiència al Sistema.
I en el Marc Estratègic d’Atenció Primària i Comunitària se situa el Pla de Millora de les Infraestructures d’Atenció Primària, amb una dotació de 579 milions per ampliar i renovar els equipaments d’Atenció Primària i millorar les condicions de confort i professionals.
Catalunya rebrà 98,7 milions d’aquesta dotació, segons els criteris de distribució territorial aprovats pel Consejo Interterritorial de Salut el passat 17 d’abril.
L’aposta del Govern del president Pedro Sánchez és clara. La feina està feta i ara cal que el Govern de la Generalitat estigui a l’altura complint amb la seva responsabilitat de fer els projectes i executar la inversió d’aquests 98 milions. Una responsabilitat que els i les socialistes exigirem amb fermesa des del nostre compromís per una sanitat pública, universal i gratuïta.
