A mi no m’estranyaria massa que l’autèntic cervell gris de les campanyes de Vox fos una IA retorçada. Antiga, envellida, rovellada de continguts i de moral. Una IA que pren la mida als barris desconnectats, amb regust d’abandonament i mala bava per mals serveis. Per això descarrega Vox contra tot el que pretén portar més arbres, millors, bancs i ascensors a edificis antics. Vox tem la prosperitat als barris que semblen els mateixos cada matí, però canvien cada dia de rostre. Vox només atia la por allà on la desigualtat s’ha instal·lat. Ja sabem que la desigualtat no esclata sinó que s’instal·la amb parsimònia.
Sort tenim que no ens estranya que Vox s’oposi a la millora dels barris amb polítiques progressistes i d’esquerres. Que de les primeres decisions del president Illa en destaqui l’impuls del Pla de Barris i Viles de Catalunya ha de tòrcer el gest de la ultradreta d’aquí i d’allà.
En molts barris oblidats de Catalunya el progrés és que el bus arribi a l’hora i que el CAP no tanqui a la tarda. La resta la deixen per les conferències amb càtering on es parla de futur entre gent que no té la clau del present.
Ras i curt, el Pla de Barris i Viles de Catalunya es resumeix en tres objectius: reduir les desigualtats territorials i socials; millorar les condicions de vida de les persones i garantir l’accés equitatiu a serveis bàsics i habitatge digne.
És un tractament de xoc que destorba qui viu de la por i forma cues per vendre-hi miracles. Al parlar d’ordre, de seguretat, d’honor, “d’ells” i de “nosaltres” saben que la gent els escolta. Es fan un espai entre el soroll de la resignació i de la por. Als barris amb problemes, la gent se’ls escolta i no perquè se’ls cregui sinó perquè els miren als ulls en atiar els seus temors. Hi ha dies que sembla que alguns polítics prefereixen que la gent tingui por abans que criteri.
Per això hem de confiar en la força progressista i transformadora del Pla de Barris i Viles de Catalunya. I és una magnífica notícia que 83 ajuntaments del país hagin presentat propostes de millora a la recerca de part dels 200 milions d’euros pressupostats enguany. Segur que són iniciatives diverses, complexes algunes, de més fàcil realització d’altres; però totes persegueixen la millora de la vida quotidiana del veïnat acorralat entre la deixadesa institucional que ve de llarg, el soroll i la fúria d’uns temps difícils per a tothom, i la matraca enervant de la ultradreta.
Hi ha enguany una vuitantena de municipis de Catalunya compromesos amb la millora ferma que apunta el Pla de Barris i Viles. Sumats a la resta de pobles i ciutats que diàriament cuiden la seva gent i els seus barris són una força imparable que ha d’aturar la ultradreta. Perquè els barris són el termòmetre del país i on primer es nota si una cosa no rutlla.
Sabem que l’acció política progressista no surt d’un despatx ni d’una campanya. Sabem que cal ser, escoltar i trepitjar el carrer més i millor. Cal dir des dels barris que sí, que encara hi ha futur, però que cal lluitar-lo junts perquè ningú, i molt menys la ultradreta vella amb vestit nou, els garantirà el seu futur en llibertat i sense por, cridi el que cridi la IA envellida i rovellada de Vox.
