La vida d’un partit polític, és la suma de multitud de vides i moments, alguns quotidians, altres històrics. Ahir, dimarts 3 de novembre, vàrem viure un moment històric. La compareixença del Ministre de Transports, Òscar Puente, formarà part del bagatge col·lectiu del Partit Socialista i amb ell, de la democràcia ben entesa.
Assumir responsabilitats, donar explicacions, proposar millores i finalment, deixar el càrrec com a mesura de dignitat i coherència amb el projecte, amb tots els afectats i amb el país en general. No tots som iguals, i en efecte, el Partit Socialista al llarg de la seva història ha donat múltiples exemples de dignitat, coherència i valentia.
Els qui tenim o hem tingut càrrecs institucionals, som més conscients de l’autèntic infern pel que ha passat i passa Òscar Puente. Son els pitjors moments de la seva vida, després d’haver-ne passat altres de similars, tant sols uns mesos abans. Hi ha qui creu que el càrrec aporta duresa i insensibilitat, davant les tragèdies. En absolut, si la persona és humana, responsable i sensible com ha mostrat i demostrat el company Puente.
La compareixença va ser llarga, prolífica, detallada en tots els extrems. Dura pel que significava de pèrdues humanes i dura perquè alguns opositors creuen que la seva missió és destruir la persona, el càrrec i no buscar informació o trobar solució per a futures ocasions. En matèria de seguretat, mai podem proclamar la impossibilitat de fallades. Poden ser-hi per la part tècnica i per la humana. El risc zero, no existeix.
En les seves explicacions hi hagué un munt de dades que demostraven les inversions fetes, les innovacions introduïdes, l’atenció posada en la seguretat en tots els apartats…. i malgrat tot, la tragèdia ha estat enorme, irreparable per a les 69 persones mortes, i per als qui han quedat afectats, amb major o menor grau.
Al final de les explicacions, després d’una setmana de malson, exposà amb tranquil·litat i serenitat la decisió presa. I la portava escrita. Cap improvisació, cap aportació poc meditada, per deixar clar el missatge cap al partit, cap al govern, però sobretot cap a la societat, cap al país sencer. Els interessos personals, les ambicions, sempre han de supeditar-se al projecte general, al del país. És el que ha fet.
Per als qui portem anys, molts anys, en el partit, ens quedarà per sempre aquesta compareixença i la podrem exposar , en tot lloc i moment. N’hem tingut altres en el passat, però poques amb aquesta intensitat i exemplaritat. Estic segur que tots ens en sentim profundament orgullosos i serà un incentiu més, per a entrar en campanya amb la vista posada a continuar el camí marcat per ell, i per evitar l’entrada d’uns partits i polítics que en res s’hi assemblen.
Toca, doncs, mobilitzar-se i animar tothom a expressar amb el vot l’aposta per la política seriosa, amb ideals clars i sempre, sempre al servei de la ciutadania. Especialment la més desvalguda.
