He estat en un lloc privilegiat per veure els canvis en matèria d’ordre i seguretat. Des d’un ajuntament petit, amb constant relació amb altres de mitjans i grans. I, hi he estat, durant un període de quaranta anys seguits, a més de continuar fent-ne un seguiment, ja des de fora de càrrecs institucionals.
Els canvis en aquest període han estat abismals. Recordar ara com es comportava la gent, vint, trenta o quaranta anys enrere, suposa comparar una vida amb una altra, com si haguéssim canviat d’època o de país. Quan ara ens retrobem o parlem amb regidors i alcaldes, en l’exercici de les seves funcions, ens expliquen els greus problemes per a mantenir l’ordre i la seguretat en qualsevol de les seves modalitats.
S’ha de tenir present que dels 947 municipis que té Catalunya, només 218 disposen de policia municipal. Vol dir que en queden 729 que no en tenen i que depenen de tot i per tot, del Cos de Mossos d’Esquadra (CME). I aquest Cos no pot assumir totes les tasques perquè li falten efectius. L’objectiu és arribar a la xifra de 25.000, l’any 2030. La situació d’aquest enorme volum de municipis és molt complicada, sobretot pel canvi d’usos i costums d’una part important de la societat. Es produeixen vulneracions de normes, de forma constant, en la majoria dels pobles, en matèria de trànsit, aparcament, càrrega-descàrrega, ocupacions d’espais públics, maltractament de mobiliari urbà, horaris d’activitats i de lleure, incompliments de normes en espais públics, etc.
A tot plegat se n’hi afegeixen d’altres que han arribat en els darrers anys, però que s’han incrementat a una enorme velocitat com és la tinença de mascotes, especialment de gossos, amb el que comporta de problemes de civisme, compliment de normes de neteja, de portar-los lligats, o no accedir a llocs no autoritzats.
Si anys enrere un simple avís era suficient per a resoldre situacions d’incompliments de normes de circulació, ara la problemàtica ha esdevingut molt més complicada. De fet, passa amb la majoria d’incompliments de les normes, abans esmentades. És així com els alcaldes i amb ells els equips de govern es veuen confrontats a realitats totalment noves, sense tenir prou eines i adequades per a fer-hi front.
Ha d’haver-hi canvis substancials, en diferents direccions. La primera i més important ha de venir de canvis en la societat. És a dir, ha de retornar el respecte per a tot el que és públic, i acceptar el principi d’autoritat, vingui d’algú d’uniforme o sense. S’han d’incrementar notablement les sancions i penes contra tots els destructors dels béns públics i contra els qui no acatin les ordres i decisions dels càrrecs municipals.
I lògicament ha d’haver-hi més desplegament del CME, per poder arribar a tots els racons del país. És que en molts casos d’això en depèn la tranquil·litat dels veïns, o poder dur a terme activitats i festes de tota mena. Les noves realitats compliquen enormement la vida quotidiana i cremen molts càrrecs municipals que veuen com hi ha qui creu que poder fer el que li dona la gana, simplement perquè ha canviat de poble o ciutat. Les noves realitats han d’estar sotmeses a l’imperi de les normes i les lleis; si no, malament.
