Si algú dubtava de la credibilitat d’una part rellevant dels alts representants de la Judicatura, té proves més que suficients per posar damunt la taula, per a demostrar la seva politització i el desvergonyiment en les seves accions i actuacions. Si això és així en les mesures preliminars, què no faran amb les sentències!!!
Els hem vist capaços de sentenciar a tot un Fiscal General, per filtracions que no havia fet, i que per primera vegada en la història judicial, se’l va condemnar, a ell o al seu entorn!!! Increïble acte injust, il·legal i desvergonyit, fins extrems de clara prepotència, sense pensar ni en la pèrdua de credibilitat, respecte i “d’autoritas”, que sempre i en tot lloc ha de presidir les accions i encara més, les resolucions judicials.
Però, si allò va ser profundament injust i esperpèntic, què hem de dir de centenars de filtracions que s’estan produint en tots els expedients que afecten el partit socialista i al seu entorn, proper o llunyà. És que passen minuts des que es tanca un informe o es fa una actuació, per tenir-la, amb pèls i senyals en uns quants mitjans de comunicació, clarament lligats a la dreta i l’extrema dreta.
És d’una indefensió absoluta que la majoria d’aquestes filtracions vagin destinades a provocar condemnes anticipades, en tots aquests casos. Que al final quedin en res, ja no té importància perquè l’objectiu ja s’ha aconseguit. I davant de tanta filtració, com és que els jutges dels casos que instrueixen no actuïn en conseqüència??? És a dir, qui té el deure de preservar la confidencialitat i mantenir en secret, apartats importants de la instrucció que afecta, ja no la personalitat institucional sinó la privada, com és que no investiga els autors, i els castiga durament?
Només podem pensar en una clara voluntat de deixar clara la impunitat, o la impossibilitat de mantenir secrets, en l’àmbit judicial. No sé què és pitjor!!! I no siguem innocents. Les filtracions interessades i molt oportunes, en determinats moments de la vida política, produeixen beneficis evidents als filtradors. Això sempre té preu, sigui amb promoció política, professional o personal, o amb diners.
I aquí entrem en un espai molt delicat i preocupant. Qui filtra els informes de la UDEF i de l’UCO? Qui ho permet, qui no ho investiga, i finalment qui se’n beneficia, per una via o altra? Hi ha mans ocultes que mouen ingents quantitats de diners, com per pagar generosament aquestes filtracions. I el tema és extraordinàriament greu perquè fan planejar dubtes sobre agents de l’autoritat, per una banda, o per part de funcionaris del Ministeri de Justícia. És que no hi ha altres possibles vies.
I queda clar que quan s’obren diligències contra algú proper al govern o al partit socialista, se li mira i regira tota la vida, toqui o no toqui fer-ho. Estem davant investigacions prospectives en les quals es poden trobar accions d’anys enrere, que no tinguin res a veure amb la investigació que permeten obrir noves causes, en una roda sense fi. Que al final, tot quedi en res, ja és igual. El mal està fet, l’objectiu de desacreditar i fer planar dubtes s’ha aconseguit.
La meva teoria és que l’ofensiva contra el govern Sánchez, està clarament planificada i dedicada a fer-lo caure, com més aviat millor. Per què? Doncs per la por que aguanti i superi la prova en unes noves eleccions en les quals els votants valorin els bons resultats obtinguts, en la gestió diària i perdonin els greus errors comesos. Certament, hi ha hagut traïcions mai imaginades i molt doloroses, però la reacció ha estat immediata i contundent. S’han posat noves exigències per evitar repeticions futures. Mai podrem evitar l’estupidesa humana de caure en corrupcions i males pràctiques, però és evident que els possibles infractors han de trobar impediments constants.
I com que els deures s’han fet, i la gent ha vist, les actuacions desproporcionades i fora de tota lògica i justícia, pot reaccionar en contra i tirar per terra els atacs de tota aquesta mala praxi judicial. I els alts representants tenen pressa, estan tots a punt d’arribar a la jubilació obligatòria. El principi d’ara o mai, el tenen inscrit en el frontispici dels seus despatxos. No són molts, però estan estratègicament situats, i ben coordinats. Aquesta situació obliga a resistir, perquè ens hi va la supervivència.
