No entenc tanta demagògia i tanta oposició a la prova pilot de posar Mossos de paisà en 14 centres escolars, segons un conveni entre el Departament d’Educació i el d’Interior. M’he mirat la proposta i els objectius, i francament no veig per enlloc els perills ni les interferències que alguns fan constar. Al contrari, hi veig interessants objectius que poden donar uns esplèndids resultats.
Ho dic perquè tots els qui portem un grapat d’anys en contacte amb la realitat educativa, però també amb la juvenil, sabem de la importància del principi d’autoritat i respecte en les relacions entre col·lectius. Moltes vegades la sola presència d’un agent de l’autoritat a prop fa que determinades actituds i accions es deixin per una altra ocasió.
Penso en els centres escolars on s’ha desplegat aquest pla-pilot, i estic convençut que en pocs dies es veuran resultats positius, tant a dintre com a fora del recinte. Saber que hi ha algú que vigila accions i actuacions negatives per a la convivència, ja suposa un fre al fet que es duguin a terme. Conèixer la realitat d’elements pertorbadors del funcionament normal i habitual pot facilitar la seva desarticulació. Per això no fa falta ni uniforme ni armament, simple actuació preventiva.
Cada centre té les seves especificitats i una vegada conegudes, queda clar que l’exercici normal de l’acció educativa no es veurà pertorbada per aquesta presència. Al contrari, es podrà actuar amb plena dedicació perquè se sabrà que ningú podrà destorbar-la. I han quedat clars els àmbits de l’actuació que no contemplen ni entrar en classes, ni tenir intromissions en l’acció educativa o organitzativa del centre.
Així, doncs, a què venen tantes protestes i peticions de compareixences parlamentàries? Molt senzill, per a alguns partits tot el que és nou i trencador amb rutines del passat ha de ser combatut i atacat. Tenen por de l’èxit d’aquesta proposta, i res millor que evitar-lo demanant la seva suspensió. Ja estem acostumats a aquesta manera de fer i actuar.
Però, precisament perquè s’han de fer innovacions i proves, s’ha de mantenir i continuar el pla pilot fins a poder avaluar la seva efectivitat. Queda clar que si la proposta no es considera positiva se suspendrà, però i si el resultat és positiu? Doncs, ha de quedar clar que tirarà endavant i s’estendrà el seu desplegament, a tot arreu on es cregui convenient.
A més, el president Illa ho ha deixat clar, si els centres demanen que no s’implementi aquest pla a casa seva, no es farà. Ja està, tan senzill com això. Ara bé, que persones d’altres centres no vulguin parlar per ells. Que deixin fer i esperin resultats. La raó és que, en principi, estic convençut que l’experiment donarà bons resultats. Una presència vigilant, observadora, informadora i experimentada, permet resoldre un munt d’accions i actuacions, de forma preventiva. Fins i tot sense haver d’actuar directament. Els qui estem o hem estat en ajuntaments, ho podem constatar en tota mena de centres cívics, esportius, culturals o socials.
Tant de bo plans com aquest es puguin desplegar en aquests altres espais on s’apleguen col·lectius diversos. I, repeteixo el que he dit al principi, deixem fer i esperem resultats!
