El que s’espera d’un mitjà de comunicació és que sigui objectiu, plural, transparent i transversal. Segur podria afegir algun factor més, però amb aquests n’hi ha prou per garantir la seva fiabilitat, perquè la professionalitat se’ls hi pressuposa.
Afegeixo que si parlem d’un mitjà que a més és públic, totes aquestes condicions són d’obligat compliment. Només faltaria! Dic això, després de mesos d’esperar canvis profunds en el tractament i funcionament de tot l’entramat al voltant de TV3 / Catalunya Ràdio. Per què esperava aquests canvis? Doncs, perquè ha canviat el Govern, se suposa que hi haurà directrius per canviar estructura i, sobretot, continguts.
I deixo clar que en cap cas, penso en supeditacions ni directrius per “lligar curt” programes i continguts. No, no, em refereixo al fet que després d’anys, molts anys, de domini independentista, els mitjans que paguem entre tots els catalans, havien d’alliberar-se i optar per l’objectivitat i la transversalitat. No vull mitjans obedients al Govern, sinó mitjans lliures, professionals i no sectaris, ni partidistes.
Doncs, no els tenim. Ara i aquí parlo dels públics. Vaig deixar TV3 / Catalunya Ràdio i un bon nombre de mitjans privats, generosament subvencionats pels governs anteriors, perquè jo busco informació, debat, reflexió, no adoctrinament ni partidisme explícit i implícit. Pel que he vist i comprovat, som centenars de milers els qui hem deixat aquests mitjans, i n’hem buscat d’altres. No tornarem fins no estiguem segurs de canvis profunds.
Però mentrestant és inacceptable comprovar el grau de sectarisme imperant. Els costa, i molt, donar notícies i informacions de l’actual Govern, quan es tracta de temes en positiu. En canvi, frueixen quan poden trobar motius per la queixa, per explicar i ampliar repercussions sobre qualsevol incident o accident en vies, carreteres o mobilitat, en general. En cap moment donarà compte de situacions semblants o pitjors, viscudes per anteriors Executius.
Van a la recerca de la crítica, oblidant els canvis significatius que s’estan duent a terme en tots els àmbits i sectors del país. Tenen com a prioritat exposar les mancances, catalanes i espanyoles, sense fer esment de les millores o propostes de millores que figuren en tots els plans estatals i nacionals.
En els debats i tertúlies els desequilibris són més que evidents. En molts casos, res ha canviat respecte del que es veia o s’escoltava, tres, cinc o deu anys enrere. I repeteixo, no vull seguidisme del Govern, però tampoc accions constants contra el Govern. En molts programes és indignant el grau d’atacs, tergiversacions i falsedats de l’acció del govern central, i a continuació del govern de la Generalitat.
Aquests mitjans no compleixen amb el deure d’informar. Continuen sent mitjans poc fiables, i clarament alineats amb els partits de govern anteriors. Si això no canvia, és impensable retornar. Massa anys han estat sota domini independentista, com perquè ara, haguem de continuar patint falta d’informació veraç. En les pròximes enquestes veuran els resultats d’aquesta mala praxi. Els mitjans no han de ser ni amics, ni sectaris.
