Les guerres sempre porten fortes campanyes de desinformació i propaganda per amagar víctimes, justificar atacs i fer oblidar actes execrables. La d’Israel contra els palestins de Gaza no és una excepció. Al contrari, és d’una fredor i intensitat, poques vegades vista, no en va té l’aval dels EUA. Precisament aquest suport, en tot i per tot, dona ales al govern de Netanyahu per anar tan lluny com cregui convenient.
Ja ningú pot negar que estem davant d’un genocidi pel que està passant a Gaza. Amb 64.455 víctimes mortals confirmades, la majoria nens, dones i civils, el drama dels palestins supera tot el que havíem presenciat des de la Segona Guerra Mundial. I, precisament, els horrors del nazisme van ser negats per molts que intentaven argumentar que la població civil alemanya n’era ignorant. Ho justificaven pel fet que la major part dels camps de concentració i extermini estaven fora del territori alemany…
Però no. Aquesta excusa va ser tombada i es va demostrar que els fets eren coneguts, si no per tothom, sí per la major part de la població. Tornant a Israel, ningú pot al·legar desconeixement, en ple segle XXI, amb un munt de mitjans de comunicació, xarxes i vies d’observació i transmissió a nivell global.
Tampoc ho seria en un petit país, en el qual l’exèrcit té membres en totes les famílies i tots combaten, a pocs quilòmetres de casa. Ningú es pot desentendre ni mirar cap a un altre costat perquè cada dia hi ha víctimes, moltes de les quals, atrapades en el moment d’anar a buscar aliments i begudes per sobreviure.
La maldat en els objectius és clara, perquè denota la voluntat d’exterminar el poble palestí, en el territori de Gaza i de Cisjordània. No hi ha dubtes ni víctimes indirectes. Tota la població és objecte de la destrucció, material i física, per anar cap a l’objectiu de crear El Gran Israel. Alguns eren teòrics, ara ho posen en pràctica, amb una minuciositat extrema, fent ús de les armes més avançades i de les estratègies més perverses.
Qui pot defensar aquesta barbàrie? Ningú, amb un mínim de sensibilitat i estima pels éssers humans. Israel, que tant proclamava el dret a viure i tenir una pàtria segura, ha esdevingut botxí implacable de persones indefenses. El mal infligit és immens, però el dany que ells mateixos patiran serà molt llarg i extens en el temps i les conseqüències.
La memòria perdura durant decennis, fins i tot segles. Tots els horrors comesos han estat gravats i documentats. No hi ha tecnologia ni vies per esborrar tot el que ha succeït. I si ara demanem acabar amb el drama, a continuació exigirem que tots els autors de crims paguin pel que han fet. Ja hi ha mecanismes en marxa per perseguir qui vulgui sortir del país, per presentar denúncies davant els tribunals del país on es vulgui establir o visitar, ni que sigui per unes hores o uns dies. Però, la pressió s’incrementarà, i ampliarà, perquè ningú que hagi tingut un càrrec mínim i hagi participat en aquest genocidi, quedi sense condemna. Tots estem obligats a exigir posar fi a aquest genocidi i fer possible que el poble palestí pugui viure en pau, a casa seva.
