Els últims processos electorals a Europa han posat de manifest una realitat incòmoda: l’extrema dreta no només guanya terreny, sinó que arrossega amb força els segments més joves de la població. Lluny de ser una reacció passatgera, estem davant un canvi estructural que hauria d’encendre totes les alarmes socials i polítiques.
Segons un estudi recent amb participació de la Universitat Pompeu Fabra, més del 21% dels homes joves europeus de la generació Z i millennial donen suport a partits d’extrema dreta. Una xifra que contrasta amb el 14% de les dones de la mateixa edat. A Espanya, el CIS confirma aquesta tendència: un 36,1% dels joves entre 18 i 28 anys afirma que té intenció de votar Vox. I el més inquietant: més de la meitat dels nois de 16 a 24 anys creuen que el feminisme els discrimina.
Aquesta realitat evidencia un desplaçament profund que no es pot entendre només des de la política institucional, sinó que cal llegir-lo també des de la cultura, la tecnologia i la forma com es construeixen les identitats juvenils avui dia. L’extrema dreta ha sabut ocupar amb habilitat els espais digitals on conviuen i es relacionen els joves: xarxes socials, fòrums, plataformes de vídeo i videojocs. En aquests entorns, els discursos reaccionaris es camuflen sota l’aparença de rebel·lia, humor o provocació, i aconsegueixen introduir idees masclistes, racistes o autoritàries com si fossin formes de resistència davant un sistema que, segons aquest relat, els ha abandonat.
El discurs de l’extrema dreta connecta emocionalment amb joves que viuen en un context de precarietat, incertesa i manca de perspectives. Se’ls ofereix una explicació senzilla a problemes complexos i se’ls identifica un enemic concret: les dones feministes, els immigrants, els “progressistes”. Influencers com Andrew Tate o Jordan Peterson utilitzen un llenguatge atractiu per a aquests perfils: parlen de recuperar la força masculina, d’ordre, de valors tradicionals. Tot això embolcallat en una estètica de poder, èxit i seguretat.
A més, el funcionament dels algoritmes juga a favor d’aquesta dinàmica. Quan un jove mostra interès per certs continguts, la xarxa li ofereix de manera automàtica discursos més extrems, que alimenten la seva visió del món i li fan creure que forma part d’una comunitat. Aquesta bombolla pot derivar, en molts casos, en actituds violentes, discursos d’odi i una adhesió acrítica a opcions polítiques d’extrema dreta.
Per combatre aquest fenomen, cal una resposta profunda i decidida. És imprescindible oferir als joves una educació crítica que els permeti desmuntar els discursos simplistes i manipuladors. També cal crear referents positius, masculinitats alternatives i espais de participació que donin resposta al seu desig de sentit i pertinença. Internet ha de deixar de ser un territori sense control on el ressentiment es converteix en ideologia.
Des del Parlament Europeu, és urgent desplegar una resposta institucional ferma per frenar l’avenç de l’extrema dreta i el seu discurs d’odi. Un primer pas clau és garantir l’aplicació rigorosa de la Llei de Serveis Digitals (DSA), que obliga les plataformes a retirar continguts d’odi, desinformació i incitació a la violència, i a ser transparents sobre el funcionament dels seus algoritmes. Aquesta llei ha de ser una eina efectiva per limitar la propagació de discursos extremistes en línia. D’altra banda, cal anar més enllà i abordar el tema dels influencers, els dissenys addictius, els patrons obscurs o les loot boxes dels videojocs en la futura Llei d’Equitat Digital (Digital Fairness Act) que ha de presentar la Comissió Europea l’any vinent. Des de la UE no podem quedar-nos de braços plegats o en silenci davant d’una deriva autoritària que amenaça l’existència mateixa del projecte europeu. Volem establir mecanismes vinculants per protegir els drets fonamentals i blindar les llibertats democràtiques davant les derives autoritàries. Europa ha de demostrar que sap actuar, no només reaccionar, davant els qui volen fer retrocedir els seus valors fundacionals.
