Patricia del Pozo González és politòloga i membre del Comitè de Redacció de l’Endavant!
El primer gran repte mediambiental al qual ens vam haver d’enfrontar va ser el forat de la capa d’ozó causat per l’acció de la humanitat. Qui no recorda la gran preocupació que ens generava aquest forat del qual parlàvem cada dia? I és que tots i totes érem conscients que sense capa d’ozó no hi ha vida i molts vèiem amb estupor com els nostres dirigents no es posaven mans a l’obra i intentaven posar-li fre. I així és com, ara fa 35 anys, amb el Protocol de Montreal en el qual es va acordar eliminar 96 partícules perjudicials que eren presents a la majoria d’aerosols, va néixer l’esperança.
I 35 anys després, com ha anat? Ha funcionat aquest protocol? Doncs per fi arriba una bona notícia mediambiental i és que la capa d’Ozó s’està recuperant i un grup d’experts avalats per Nacions Unides estima que d’aquí a 40 anys ja s’haurà recuperat completament. Una notícia que ha passat gairebé desapercebuda entre la nostra frenètica actualitat, més preocupada per les crítiques i el “tu més”, que no posa en valor les grans fites que assolim quan ens posem d’acord i quan ens preocupem per les persones i no només d’omplir la nostra butxaca.
No crec que sigui només jo la que fa un paral·lelisme amb la situació actual del canvi climàtic en el qual estem immersos i el moment viscut amb el forat de la capa d’Ozó. El Protocol de Montreal ens ha demostrat que quan s’actua i no tot queda en paper mullat, es poden canviar les coses.
Cada dia arribem un dia tard, però cal començar a fer el camí si volem arribar al destí de salvar el nostre planeta. Cal prendre’s seriosament que el canvi climàtic és un gravíssim problema per a la humanitat. Cada cop hi ha més catàstrofes mediambientals. Les temperatures cada dia són més extremes i els nostres rius s’estan assecant. Els hiverns són més curts i l’aire més tòxic i moltes persones moren perquè a les seves terres ja no creix menjar. Sí, existia el forat de la capa d’Ozó i sí, existeix el canvi climàtic. I encara és més fàcil revertir o frenar l’emergència climàtica que trobar un altre planeta que pugui albergar vida.
Cal implicació personal, hi tant que sí, perquè cadascú de nosaltres, a escala personal, podem fer petites accions que van sumant. Cal continuar recolzant governs implicats i conscienciats i als que no els tremoli el pols quan s’hagin d’aprovar mesures encaminades a frenar el canvi climàtic, malgrat que no totes siguin populars, apostar per vehicles elèctrics i l’energia verda, racionalitzar el consum de l’energia, apostar indústries verdes i sostenibles i penalitzar i reconvertir les més contaminats, entre moltes d’altres accions. I també cal continuar pressionant per tenir i complir un gran pacte mundial ambiciós, com en el seu dia va ser el protocol de Montreal, perquè ens hi va literalment la vida i el rellotge fa temps que va començar el compte enrere.
