La sobirania tecnològica és un dels grans reptes que la Unió Europea està afrontant, de manera conjunta i coordinada, amb els seus estats membres.
Es tracta que Europa no depengui de cap altre indret ni de cap altre territori en el món per desenvolupar-se tecnològicament, amb els avantatges que això ens comporta socialment i econòmicament.
El darrer informe Draghi sobre el futur de la competitivitat europea assenyala tres elements, que defineixen quines són les principals febleses del nostre sistema per assolir aquesta sobirania tecnològica.
Primer, la Unió Europea, actualment, produeix gairebé un 20% del total de les publicacions científiques. És a dir, produeix una important quantitat de coneixement, però la conversió d’aquesta recerca en innovacions tecnològiques d’alt nivell és feble, i no es fa la transferència corresponent al nostre model productiu.
Segon, la capacitat d’innovació del conjunt de la Unió Europea continua endarrerida, principalment respecte dels Estats Units, el principal competidor internacional que tenim. A més, la capacitat d’innovació europea s’ha alentit en els darrers anys, i sobretot ho fa en comparació amb la Xina, el següent competidor que puja amb força.
I tercer, Europa està perdent terreny en la creació d’empreses innovadores capaces d’escalar en l’àmbit global. A més, algunes de les empreses que s’estan creant a Europa, malauradament, per créixer i per desenvolupar-se es veuen forçades a marxar a altres indrets per poder-ho fer amb més facilitats.
Amb tot aquest panorama, una de les línies estratègiques que va definir en el seu moment la Unió Europea era especialitzar-se en els sectors que més rendibilitat ens poden aportar en el curt termini i en aquells que actualment estem més endarrerits i poden ser més estratègics de cara a la producció del futur.
I és aquí on les administracions públiques volen apostar, de manera clara i decidida, per generar un nou ecosistema per al disseny i per a la creació dels semiconductors a Catalunya i a Europa.
Els semiconductors o els xips d’alt rendiment, són els circuits tancats que serveixen com a base per als elements de computació d’alt rendiment i per a molts dels dispositius electrònics que canvien i que transformen el nostre dia a dia. La competitivitat per dominar la indústria dels semiconductors és enorme en l’àmbit internacional, ferotge, i Europa té un important problema, ja que depèn majoritàriament o d’Àsia o dels Estats Units per a la fabricació a gran escala d’aquests semiconductors.
Com hem sentit dir més d’una vegada al president Illa, la indústria dels semiconductors equival en l’actualitat al que en el seu moment va ser la màquina de vapor per a la revolució industrial: és una palanca, un canvi de paradigma enorme. En un moment clau d’avenços com la computació d’altes prestacions, la intel·ligència artificial l’adaptació del sector automobilístic als reptes de la sostenibilitat, el que necessitem és una xarxa de recerca forta a Catalunya, amb centres d’investigació capdavanters i amb infraestructures cientificotecnològiques punteres (que ja en tenim, afortunadament) per assumir aquests reptes de futur.
En aquest context complicat, canviant i alhora competitiu, Catalunya vol i ha de ser protagonista de la transformació i de la revolució digital del segle XXI que vivim.
Hem de garantir que puguin arribar noves inversions a les infraestructures punteres, públiques i privades, i que aquestes inversions serveixin per establir les bases d’una independència tecnològica del futur.
Així, doncs, parlem d’una estratègia innovadora, anomenada ‘trident innovador’ que té tres potes diferenciades: Innofab, DARE i PIXEurope, liderades cadascuna d’elles per diferents institucions d’investigació i de recerca com són l’Institut de Ciències Fotòniques, el Barcelona Supercomputing Center, amb un nou projecte amb el programa de supercomputació del Mare Nostrum, i el Sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès, amb la proposta per aconseguir una fase d’Alba II amb un sincrotró de quarta generació.
Parlem, en conjunt, d’una inversió publicoprivada finançada per fons de la Unió Europea, el govern d’Espanya i amb una participació molt important de l’àmbit privat, de més de 1.000 milions d’euros per als pròxims anys a Catalunya.
Així mateix, a principis de desembre, la Comissió Europea ha donat llum verda perquè Barcelona compti amb una de les primeres factories d’intel·ligència artificial que s’instal·laran a Europa. Se n’instal·laran set, i Barcelona ha estat una de les ciutats europees escollides per poder instal·lar-hi aquesta factoria d’IA.
Podem concloure, doncs, que la finestra d’oportunitats que tenim al davant per esdevenir referents en la generació i transferència de coneixement és enorme.
Es tracta d’assolir un nou protagonisme a Europa i posar el focus a Catalunya per tal que esdevingui un pol d’atracció de talent, de coneixement i d’inversions en el sector dels semiconductors. Però de la mateixa manera, i amb una mirada més ampla, treballar per modernitzar la nostra economia, la de Catalunya i la d’Espanya, i la del conjunt de la Unió Europea, sent protagonistes d’un nou temps que just ara comencem a visualitzar.
Potenciar la participació de Catalunya en els sectors estratègics del futur també és generar prosperitat compartida, majors quotes de benestar i riquesa per tota la ciutadania. Aquest també serà un propòsit essencial per al govern de tothom.