El sistema democràtic espanyol és un sistema federal fonamentat en tres nivells administratius: el govern central, les comunitats autònomes i l’administració municipal i, en el nostre cas, també s’hi ha d’afegir el nivell supramunicipal, com són els consells comarcals, les diputacions o l’Àrea Metropolitana. Tot això amb el paraigües de les directives i polítiques europees.
Aquests tres nivells es basen en el principi de la lleialtat i la cogovernança que construïm conjuntament, ja que es tracta d’una relació de transversalitat i col·laboració.
L’administració local és el nivell més proper a la ciutadania, el més ben valorat segons diversos estudis sociològics i el que cada vegada presta més serveis. En canvi, al llarg dels anys del nostre sistema democràtic, el finançament municipal és l’únic que estructuralment no s’ha modificat. Al contrari, en els darrers anys els ajuntaments han patit retrocessos rellevants en els ingressos a través de modificacions normatives, com per exemple l’anomenada plusvàlua, alhora que també han patit l’encariment dels preus en general, de la vida, de l’energia, entre altres. A més, han hagut d’assumir algunes pressions com el servei de les escoles bressol o l’atenció de les persones més vulnerables, que, en conjunt, engloba una despesa molt important.
És cert que de forma conjuntural hem tingut la col·laboració del govern central en els darrers anys, que a conseqüència d’un increment de recaptació han augmentat els recursos econòmics i les ajudes cap als ajuntaments.
I, per altra banda, ara també estem veient, amb un punt d’esperança i il·lusió, com el govern de la Generalitat de Catalunya ha fet de la col·laboració amb els municipis un dels seus eixos principals. Aquesta col·laboració, plasmada amb la voluntat de donar més suport econòmic en l’àmbit local, ja ha donat els seus primers fruits. En aquest sentit, valorem de forma molt positiva l’aprovació del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) d’aquest nou mandat que ha augmentat substancialment els recursos econòmics cap al conjunt de municipis de Catalunya per tal que continuem invertint en ells.
També hem vist altres mesures com la llei de barris que han de permetre treballar des de la inversió, la cohesió social dels barris, de la qual els socialistes en fem bandera i una raó de ser de la nostra pràctica política.
Però també cal abordar conjuntament altres qüestions que van més enllà del finançament, com la reforma de l’administració en general, i especialment la local, innovant i fent més senzill i accessible els serveis a la ciutadania. Aquest també ha estat un punt d’acord a destacar amb el nou govern de la Generalitat de Catalunya.
Estem convençuts que des d’aquesta lleialtat i des de la recerca de col·laboracions, estem davant d’una possibilitat d’enfortir les relacions i el suport als ajuntaments d’aquest país. Estem en un bon moment per plantejar les millores estructurals del finançament local, revisar les competències locals i modernitzar l’administració. Aquesta seria la millor contribució perquè el nostre sistema federal pugui continuar prestant i incrementant la qualitat dels serveis públics que han de rebre el conjunt de catalans i catalanes.
