Ramon Espadaler i Judith Alcalà son els responsables de Seguretat i Convivència al Govern Alternatiu de Catalunya i diputats del grup parlamentari Socialista i Units per Avançar al Parlament de Catalunya.
La pèrdua d’autoritat per part de la policia i la sensació d’impunitat cada vegada més estesa, són els factors que, sumats a l’increment preocupant de determinats tipus delictius, van portar al Grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar a proposar el Ple monogràfic sobre seguretat que es va celebrar els dies 7 i 9 de novembre.
El debat sobre la seguretat és complex i presenta riscos. Per aquesta raó, el punt de partida era fugir de les postures populistes (cap problema complex té causes o solucions senzilles), dels posicionaments bonistes (que en el millor dels cassos, tendeixen a la inutilitat), de la mirada desconfiada cap a la policia (que ha impregnat la política d’Interior del Govern), i dels postulats xenòfobs (que troben en les falles de seguretat un caldo de cultiu per a la seva expansió).
La present legislatura va començar amb mal peu. L’acord ERC / CUP de 23 de març de 2021 va insuflar al Govern una mirada desconfiada cap a la policia que es va traduir en decisions hostils cap al Cos de Mossos d’Esquadra: es van retirar les defenses dels Mossos la feina dels quals en ordre públic havia estat judicialitzada, es van retirar les acusacions particulars als vàndals o es va dissoldre l’equip d’advocats especialitzats del Departament d’Interior. En aquest sentit, el Ple va acordar restituir la pràctica de defensa i acusació particular com elements d’empara a la Policia.
El Ple va analitzar l’increment altament preocupant de delictes contra les persones (el darrer any han crescut un 41’7% les agressions sexuals que engloben la violència Masclista, de Gènere o contra els menors) i el creixement dels delictes contra el patrimoni, entre els que destaca un increment del 76’5% de les estafes. Unes dades insostenibles que, sumades a l’increment de les ocupacions i a la criminalitat associada al conreu i tràfic de la marihuana, dibuixen un panorama preocupant.
Aquesta realitat exigeix canvis de fons en l’orientació de les polítiques de seguretat, començant per un reconeixement explícit de l’autoritat policial i continuant per aspectes com el disseny de noves polítiques, així com per la identificació dels canvis legislatius necessaris per fer-hi front.
En el capítol dels canvis legislatius, el Parlament ha assenyalat alguns aspectes a tenir en compte a l’hora de fer front a les ocupacions, així com per garantir més severitat i eficiència en les penes relacionades amb el conreu i tràfic il·legals de la marihuana.
Mesures de suport a la policia (a les policies), canvis legislatius que proporcionin més eines per combatre la criminalitat i, tercer aspecte, col.laboració i cooperació des del Govern i el Departament d’interior amb altres administracions: amb l’Administració de l’Estat i amb l’Administració local. En aquest darrer capítol, el Grup parlamentaria Socialistes i Units per Avançar també va fer una bateria de propostes en la línia d’aprofundir la col.laboració amb les autoritats locals, part de les quals disposa de policies locals, amb les que cal col·laborar estretament, molt particularment en el terreny de la prevenció i detecció del delicte. També es va reclamar una atenció especial i major proximitat cap als centenars de municipis que no compten amb policia local i que, naturalment, tenen problemes de seguretat.
El tractament curós de la víctima i l’atenció a col·lectius altament vulnerables (dones, gent gran i infància) van completar les propostes d’un Ple que hauria de canviar el rumb de la política de seguretat del Govern. Una política que, a jutjar per les dades delinqüencials i per la percepció ciutadana, no ha estat capaç de contenir l’increment de determinats tipus delictius. El Ple ha subratllat el suport de la Cambra (lamentablement no unànime) a la feina policial, posant en valor la importància de la seguretat i el paper de la policia com a garant del lliure exercici dels drets i llibertats per part de la ciutadania. La política de seguretat, en definitiva, concebuda com allò que és: com una política social essencial. Aquesta és la raó per la qual hem estès la mà al Govern a qui reclamem un canvi de rumb: més autoritat policial, menys impunitat delinqüencial o, el que és el mateix: més i millor convivència.
