La 27a Cimera Hispano-Francesa passarà a la història d’Europa. No només per l’anunci del nou hidroducte Barcelona-Marsella i per l’aposta decidida per les energies renovables, sinó també per ser un mirall d’una nova manera de fer política. Una aposta a la que, fa poques hores, s’ha sumat també Alemanya.
El president del govern espanyol i el de la República Francesa, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, respectivament, han signat un acord d’amistat i cooperació històric, segellant i demostrant que la nova política requereix teixir ponts i treballar de manera conjunta per avançar i garantir un millor futur per a tothom.
Davant la Guerra, amistat. Davant la divisió, unió. Davant la crispació, cooperació. Només amb això que sembla tant difícil a la societat dels nostres dies, guanyem tots.
El Tractat de Barcelona ha de ser un mirall de com quan l’entesa, el consens i l’acord van de la mà de la concòrdia, s’avança en benefici del territori i de tothom.
El futur -ja present- passa per la transformació ecològica i l’aposta per la sostenibilitat, la lluita decidida i el ferm compromís contra el canvi climàtic, en definitiva.
L’acord s’ha imposat a Barcelona al testimonial paper dels que volien fer soroll per silenciar una cimera històrica. Si avança Barcelona, avança Catalunya. I si ho fa Catalunya, ho fan Espanya i Europa.
Cal comparar la política del soroll i el desacord amb una nova manera de fer política. Legítimes en són totes dues, però cal comparar com s’avança i quin progrés té un territori i la seva gent depenent de la tria en la manera de fer política.
Endavant Barcelona, endavant Catalunya!
