Pol Gibert és diputat al Parlament de Catalunya, conseller de Treball del Govern Alternatiu de Catalunya i secretari de Treball de la Comissió Executiva del PSC.
Deia Miguel de Cervantes que un ofici que no dona de menjar al seu amo, no val dos faves. Desgraciadament, avui en dia, encara tenim a treballadors i treballadores, masses, que el seu sou no els arriba per poder cobrir les necessitats bàsiques.
Tot i això, avui hem de celebrar que una de les polítiques que més contribueix a reduir les desigualtats, el salari mínim interprofessional, hagi experimentat un increment de quasi el 50% al llarg del Govern de Pedro Sánchez. Ahir, el Consell de Ministres va aprovar la pujada del SMI fins els 1.080€ mensuals en 14 pagues.
Les forces polítiques d’esquerres i els sindicats portàvem anys reclamant que el salari mínim assolís l’equivalent al 60% del salari mitjà a Espanya. Un objectiu establert per Europa, al qual no acabàvem d’arribar mai. Doncs, per fi, podem dir que som europeus de ple dret pel que respecta al salari mínim.
Una mesura amb una afectació massiva, incrementant el sou de prop de 2,2 milions de treballadors i treballadores. I ho fa, evidentment, als col·lectius més desafavorits dins el mercat de treball: dones i joves, així com els sectors de l’agricultura i els serveis.
A més, és una política que contribueix a reduir la bretxa salarial impulsant els salaris de les dones, que posen cara a la precarietat i la parcialitat del mercat de treball. I també millora especialment la retribució del 20% de treballadors i treballadores amb un contracte temporal.
Tot i ser una mesura ja iniciada abans de les actuals taxes d’inflació, es fa evident que l’increment serà especialment important tenint en compte la pujada de preus que està colpejant a les classes populars.
Com a socialistes, no podem més que celebrar les mesures posades en marxa per dotar de més i majors drets als treballadors i treballadores. Lleis com la reforma laboral, l’estabilització de plantilles a la funció pública, la reforma dels autònoms o les successives pujades de l’SMI demostren cóm es pot crear ocupació, a la vegada que es guanyen drets.
L’apocalipsi proclamat per la dreta política i mediàtica no ha arribat. Al contrari: estem en record de gent treballant, a la vegada que cada cop s’assoleixen més drets.
Si volem ser europeus de primera, hem de poder competir amb bons salaris que fomentin la productivitat i el valor afegit del nostre teixit econòmic.
I ara, amb l’SMI a 1.080€, serem una mica més europeus. Però, sobretot, serem menys desiguals.
