Mercè Perea és diputada del Grup Socialista al Congrés dels Diputats, vocal de la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu de la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo.
Desterrar el desencís, la incertesa i la inseguretat passa per tenir un projecte comú que ens cohesioni. Aturar-nos per comprovar el que aportem individualment i col·lectivament ens pot ajudar.
Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2023 ens demostren que tots i cadascú de nosaltres aportem més del que ens pensem en aquest projecte col·lectiu que es diu Estat del benestar.
Al llarg de més de 40 anys les pensions han estat l’instrument més redistributiu del conjunt del sistema d’impostos i prestacions.
Les pensions són un 11% del PIB. Una importància cabdal que es trasllada en un pes del 42% en els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023, tant en els ingressos com en les prestacions.
El mercat laboral, amb l’extraordinari creixement de les afiliacions el 2022, preveu major increment per al 2023 dels ingressos al sistema. Això demostra la gran musculatura del sistema on el treball és una de les columnes de sostenibilitat de les pensions. Quelcom que permet que més de 10,6 milions de pensionistes en total, 1.737.728 pensionistes a Catalunya, vegin garantit el poder adquisitiu de les seves pensions amb l’Índex de Preus al Consum (IPC).
Per tant, aquesta musculatura també es veu en les pensions. Les més nombroses són les de jubilació, que representen un 66% de les pensions contributives i que perceben una pensió mitjana de 1.269,88 €.
És cert que arrosseguem una rèmora secular: les dones, a banda de ser menys nombroses en pensions de jubilació, perceben un 26% menys que els homes. La bretxa en pensions per raó de sexe és una realitat que ens llastra any rere any.
Per tant, és prioritari acabar amb aquest llast. Aquests PGE preveuen de nou el complement en pensions per raó de naixement. Un complement que ha reduït la bretxa un 5% des del 2021. Parlem de 190.000 de persones beneficiàres, 62.000 a Catalunya.
També són importants les pensions de viduïtat: 1.742.941 persones beneficiàries, de les quals un 95% són dones.
Aquests PGE pel 2023 capgiren la situació econòmica financera de la Seguretat Social i caminen cap a l’equilibri financer del sistema. I, per segon any consecutiu, els pressupostos es faran càrrec d’aquelles despeses que no són específicament contributives.
També cal recordar que l’any 2018 Rajoy va deixar en un dèficit històric d’1,9 de punts percentuals del PIB. Avui el dèficit té una previsió pel 2023 del 0,5%. Una gran fita i més si l’emmarquem en les calamitats ocorregudes en els darrers tres anys com la pandèmia, el volcà de la Palma, la guerra de Putin i, en conseqüència, l’elevada inflació que estem patint els països de la Unió Europea.
I una dada gens menyspreable. Després d’onze anys, el Fons de Reserva es nodrirà amb els ingressos provinents del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional, previst a la reforma de pensions per reforçar el sistema per fer front a l’entrada de la generació del baby-boom.
Podríem afegir també el nou sistema per als treballadors autònoms que permetrà una major protecció, ara amb la prestació en cas de cessament i en el futur amb millors pensions. I també l’entrada en el sistema de les treballadores de la llar. Ambdues reivindicacions històriques que han arribat mercès a l’acord en el diàleg social.
També les pensions no contributives i les mínimes es veuran incrementades amb l’IPC.
Els i les socialistes hem demostrat que hi ha una altra forma de governar i els fets ens avalen.
Per a la dreta, les pensions són un negoci. El Partit Popular del 2013 va imposar una reforma que empenyia les persones pensionistes a la pobresa. En vint anys es reduirien un 40%, de no haver-se derogat. Perquè per al PP les pensions són un negoci. Avui Ciutadans demana no aplicar l’IPC.
Els socialistes, per contra, demostrem un compromís ferm amb la millora de les prestacions, garantint el poder adquisitiu de les persones pensionistes i també preservant la sostenibilitat del sistema públic de pensions.
Perquè preservar la sostenibilitat del sistema pel futur és reconèixer les persones pensionistes que al llarg de la seva vida laboral i professional han aportat a la construcció de l’Estat del benestar les seves cotitzacions per pagar les pensions d’aquells que eren pensionistes.
Avui, les pensions continuen contribuint. Si analitzéssim els Pressupostos de la Generalitat en relació amb les pensions a Catalunya, veuríem com les pensions representen el 70% dels pressupostos.
És a dir, els pensionistes van aportar quan treballaven i continuen aportant ara també una gran riquesa al país.
Posar-ho en valor és important per tots i totes, perquè posem en valor un projecte comú.
