Mercè Perea és diputada per Barcelona la Congrés i portaveu de la Comissió del Pacte de Toledo pel Grup Parlamentari Socialista i escriu aquest article d’anàlisi política sobre les dades d’ocupació de l’any 2022 i l’efecte positiu de les polítiques laborals del Govern de Pedro Sánchez.
El socialisme és consubstancial al treball entès com a eina d’integració. De fet, la gènesi del socialisme és el combat de la desigualtat de classes i l’explotació laboral. Millorar les condicions de treball és la seva fi.
Paraules com emancipació i combat contra tota explotació s’han afegit als nostres documents congressuals al llarg d’aquests més de 140 anys.
Com també ho són el diàleg social i la negociació col·lectiva. Després de més de quatre anys de govern de Pedro Sánchez hem avançat en protegir a les persones treballadores i l’activitat econòmica. I aquesta protecció, s’ha dut a terme sempre a través de la negociació col·lectiva. Més de quinze acords que han capgirat el mercat laboral espanyol.
Un mercat laboral que ha estat anòmal dins del context europeu i on la precarietat i la incertesa han llastrat milers de projectes vitals. Un mercat amb elevades taxes de temporalitat: més de 10 punts més que la mitjana europea. Una capacitat-incapacitat tant de crear, com de destruir llocs de treball.
Una situació insostenible si ens posem en el lloc de les persones treballadores. Aquells que començaven a treballar un dilluns, amb contractes de cinc dies, desconeixent si tornarien el dilluns següent. I tot perquè l’empresari s’estalviés el cost laboral del cap de setmana. Una forma d’entendre les relacions laborals errònia i perversa que generava ansietat, angoixa i molta frustració en la persona treballadora.
“Qui et donarà un préstec amb un contracte de cinc dies?”
“Quina garantia podràs oferir si vols llogar un habitatge?”
Aquesta ha estat la realitat de moltes persones al llarg de la seva vida laboral. Frustració i desesperança però, que la reforma laboral ha sabut canviar per oportunitats.
Durant l’any 2022 les dades laborals de precarietat s’han capgirat. Avui la temporalitat -el nostre gran llast- s’ha reduït a taxes inimaginables, a quasi la meitat. L’afiliació a la Seguretat Social és de més de 20 milions de persones. I les dades de creació d’ocupació superen a les de les millors èpoques.
Un any de gran dinamisme en el mercat laboral en general i, especialment, en activitats amb alt valor afegit a tot el territorial nacional; beneficiant col·lectius com els joves: tres de cada quatre tenen un contracte indefinit. I també a les dones, que en termes de participació en l’ocupació, les xifres de l’any 2022 han arribat a màxims històrics: el 48,7%.
I és que parlar de contracte indefinit és parlar d’estabilitat laboral, de facilitar l’emancipació, de formació i especialització en el treball i, per descomptat, d’una major protecció social amb millors prestacions.
I, precisament, si parlem de les pensions, a banda de que unes cotitzacions regulars i continuades asseguren carreres laborals sòlides i, per tant, pensions dignes, veiem com el bon comportament de l’ocupació està contribuint a millorar la sostenibilitat del sistema. La ràtio de cotitzant/pensionista arriba al seu màxim de la darrera dècada i el creixement mitjà d’afiliació a la Seguretat Social arriba a màxims històrics. Gairebé el 4%. Dades que superen a les de la prepandèmia.
I pel que fa a l’atur, avui constatem més i millor ocupació i una menor taxa: la xifra més baixa des del 2007, allunyant-nos de la barrera dels 2,9 milions de persones aturades. I les dones i els joves tornen a ser els més beneficiats. La taxa de les primeres cau per segon any consecutiu a mínims històrics en catorze anys. I pel que fa a l’atur juvenil, estem davant de la menor taxa de la sèrie històrica.
Dades, dades i més dades que demostren un gir de 180 graus en les polítiques públiques d’ocupació i que capgiren el nostre mercat laboral, apropant-nos a països de l’entorn europeu.
Per això resulta indignant, alhora que desolador, l’acció destructora de la dreta espanyola amb prediccions catastrofistes sobre l’economia que anuncien recessions imminents, destrucció de l’ocupació amb la reforma laboral o amb la negativa repercussió de la pujada del Salari Mínim Interprofessional. Prediccions totalment falses.
Les polítiques socialdemòcrates del Govern de Pedro Sánchez no només no enfonsen l’ocupació, sinó que l’enforteixen la nostra economia i disminueixen, alhora, la pobresa.
El Partit Popular de Feijóo, amb una oposició estèril i de regat curt, predicant falses afirmacions que queden desmentides al moment, malmet la confiança en el nostre país.
Dades i organismes oficials, com per exemple el Banc d’Espanya, han confirmat que les reformes estructurals del Govern de l’Estat són la causa d’un dels millors indicadors econòmics: l’augment del consum quantificat en 3.000 milions d’euros.
El dinamisme de l’ocupació és un fet indiscutible que està reportant en l’economia espanyola fortalesa, tot i el complex context internacional, ple d’incerteses. Digui el que digui la dreta.
Les dades ho confirmen. Aquest govern ha demostrat una altra forma de fer política. Les polítiques inclusives són les úniques que construeixen país.
Davant les mentides, els i les socialistes oferim dades contrastades. I davant el soroll de la dreta, els i les socialistes oferim solucions, certesa i confiança.
Així doncs, parlem d’ocupació. De fets i certeses.
