L’economia catalana, que en la darrera dècada havia perdut capacitat de lideratge econòmic, ha experimentat, en canvi, una sortida vigorosa de la crisi produïda per la pandèmia de la covid-19, en la línia de la resta de l’economia espanyola. A aquesta forta reactivació hi han contribuït, junt amb altres factors (com la normalització política que porta a major seguretat jurídica), els Fons Europeus Next Generation, per als quals va treballar el Govern de Pedro Sánchez a les institucions europees. Catalunya creix avui a un ritme superior al 3% anual, crea ocupació i, com el conjunt de l’economia espanyola, redueix els seus desequilibris financers, estructurals i exteriors. Malgrat això, el creixement no arriba a tothom, i tant la renda per càpita com els salaris reals (el poder adquisitiu) de la majoria de la població, i en especial dels sectors més vulnerables i que troben difícil accedir a llocs de treball de qualitat i habitatge digne, nota insuficientment la millora. El repte del Govern de Tothom que presideix Salvador Illa és que es continuï generant prosperitat, que se’n generi més, i que aquesta sigui efectivament compartida, que arribi a tothom, i en especial a les persones treballadores.
El missatge principal de la part econòmica del Pla de Govern i del Model Econòmic “Catalunya Lidera”, sota el president Salvador Illa i la consellera Alícia Romero, és que volem créixer econòmicament i recuperar lideratge, però no ho volem fer de qualsevol manera. Créixer és important: ara ho estem fent i quan deixem de créixer ho trobarem a faltar. Però no n’hi ha prou amb fer créixer la grandària de l’economia, sinó que volem que aquesta generi benestar per a tota la població, i en especial per a les persones treballadores. El pas de la prosperitat a la prosperitat compartida no és automàtic. I no volem créixer només en períodes curts, sinó que aquest creixement sigui sostenible, que les crisis siguin breus i suportables (amb un bon coixí públic, compartit amb Espanya i Europa) i les expansions sòlides i duradores.
El determinant més important del creixement econòmic per càpita a llarg termini és la productivitat, que té en l’actualitat un comportament molt menys espectacular que el PIB (que mesura la grandària de l’economia). Per aconseguir que la productivitat creixi, cal prioritzar l’educació, la innovació i les inversions en activitats d’alt valor afegit. És un problema comú a tot Europa, com ha apuntat l’Informe Draghi. No és res que no sapiguem, però no s’hi han posat prou energies en els darrers 10 o 20 anys a Catalunya. Ara hi ha un Govern disposat a fer-ho, amb un consens social al darrere perquè deixem de perdre el temps.
Per ocupar-nos de les persones que tenen un nivell de renda per sota de la mitjana (que són la majoria en una societat desigual), hem de reforçar els serveis públics i l’estat del benestar, i no debilitar-los. Per això necessitem un sistema impositiu robust i combatre la cursa fiscal a la baixa, no afegir-nos a ella. Uns serveis públics millors no només són una qüestió de solidaritat, sinó un recurs, un factor que contribueix a la millora de la productivitat.
Els fons europeus han de continuar mobilitzant inversions públiques i privades en el marc d’una política industrial moderna, en col·laboració amb els governs europeus (la Comissió i el Govern espanyol). Tot això no es podrà fer sense una estratègia de “Bon govern”: transparència, dades, avaluació, simplificació administrativa… Catalunya ja està creixent, està canviant el seu model productiu i està fermament compromesa amb una agenda de descarbonització. Cal aprofundir en aquest camí, i fer que tothom hi pugui transitar.
Igual que Europa vol recuperar lideratge econòmic sense caure en el model social i ambiental cap al qual caminen els Estats Units amb Trump, el nostre Govern a Catalunya vol recuperar lideratge econòmic a Espanya i Europa amb un model arrenglerat amb el de la Comissió Europea i l’Informe Draghi: integració europea, creixement de la productivitat, descarbonització i manteniment i millora del model social. Catalunya estarà a l’avantguarda de l’impuls i aplicació de l’Informe Draghi, en coordinació amb el govern espanyol. La gestió dels més de 4.000 milions d’euros que gestiona la Generalitat amb els Projectes Next Generation (que ens portaran a una avaluació rigorosa i un aprenentatge) són una etapa important en el procés que ens porta a situar Catalunya com un dels grans líders del nostre continent. És un exemple de l’horitzó federal europeu del qual sempre parla el president Illa.