En un context altament interconnectat i globalitzat, el posicionament territorial esdevé clau per fer atractiu i fomentar el desenvolupament econòmic i social dels territoris. Al mateix temps, val recordar que la indústria ha jugat un paper decisiu en l’economia catalana, des de les primeres fàbriques que es van instal·lar al segle XIX.
Actualment, i tot i que l’evolució de l’economia s’ha escorat cap al sector serveis, és cert que el sector industrial és caracteritza per generar llocs de treball de qualitat, desenvolupar negocis sostenibles i donar resposta a les necessitats i els reptes econòmics, connectant-los amb els territoris on s’instal·len i aportant valor afegit als municipis que acullen aquestes empreses.
D’altra, el Covid-19 va posar en evidència la necessitat de reindustrialitzar Catalunya com una aposta estratègica per transformar i rellançar l’economia productiva, augmentar el seu pes en l’estructura econòmica i fer que sigui més digitalitzada, innovadora, sostenible, per no dependre d’altres indrets per a l’aprovisionament de recursos bàsics, a banda de la necessitat clara de guanyar sectors productius associats als nous sectors i ocupacions de futur, marcats per les transformacions digital i sostenible.
Els polígons industrials esdevenen elements fonamentals per a l’economia catalana, ja que proporcionen un marc adequat, no només com a espais físics on es desenvolupen activitats industrials, sinó també com a motors de creixement econòmic, creació d’ocupació i dinamització de sectors productius estratègics.
Els polígons industrials concentren una part significativa de la producció industrial de diversos sectors, com la manufactura, la logística, la tecnologia, l’automoció, i l’alimentació. Disposar d’elements d’infraestructura i connexió adients a les xarxes de transport i serveis permet a les empreses gaudir de costos operatius més baixos gràcies a la concentració de recursos i serveis compartits. Així mateix, poden fomentar la col·laboració entre empreses del mateix sector o sectors complementaris, creant ecosistemes productius i facilitant la transferència de coneixement i innovació. És evident, per tant, la necessitat d’optimitzar i modernitzar-los per al desenvolupament econòmic estratègic local i territorial.
Un altre element cabdal és la creació d’ocupació, que generen els polígons industrials ja que donen lloc a una gran quantitat de llocs de treball directes i indirectes. A més, els llocs de treball que s’hi creen són molt variats: van des de la producció en fàbriques fins als llocs tècnics o de gestió, passant per activitats vinculades als serveis logístics i el comerç. Aquestes oportunitats laborals són fonamentals, no només per combatre l’atur, especialment en zones on l’ocupació a altres sectors és més limitada, sinó també per generar estabilitat social i econòmica que reverteix en el benestar de la ciutadania.
A més de l’impacte directe sobre la creació de llocs de treball, els polígons industrials tenen una gran capacitat de dinamitzar altres àrees econòmiques del territori on s’ubiquen. L’activitat que generen atrau serveis complementaris com el transport, la distribució, la formació professional, i les tecnologies de la informació, a banda de nous sectors econòmics lligats a la innovació. Aquesta concentració d’activitat industrial tendeix a fomentar la creació de noves empreses i startups, en particular aquelles vinculades a la innovació tecnològica, sector que cada vegada guanya més pes en el panorama econòmic català.
Un altre factor important a tenir en compte és la seva contribució a la internacionalització de l’economia catalana. La ubicació estratègica de molts polígons industrials a prop de ports, aeroports i xarxes ferroviàries facilita l’exportació de productes i l’entrada de matèries primeres. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més volum d’exportacions i els polígons industrials hi tenen un paper determinant, especialment en sectors com la indústria química, l’automoció, o les tècniques d’enginyeria avançada.
No obstant això, tot i la seva importància, molts dels polígons industrials catalans estan obsolets i necessiten fer front a reptes que cal afrontar per garantir la seva sostenibilitat i competitivitat. La millora de les xarxes d’accés i connectivitat, la digitalització, la sostenibilitat mediambiental i adaptar-los a les noves demandes del mercat global són algunes de les qüestions que cal abordar, per tal de garantir un futur industrial capaç de donar resposta als desafiaments econòmics actuals i quedar enrere.
En definitiva, els polígons industrials són una peça clau de l’engranatge econòmic de Catalunya. La seva capacitat per generar ocupació, afavorir la col·laboració empresarial, i contribuir a la internacionalització del territori els converteix en un dels pilars fonamentals del desenvolupament econòmic de la regió. La seva evolució i adaptació als nous temps seran crucials per mantenir la competitivitat de l’economia catalana en un entorn cada vegada més globalitzat i tecnificat.
