L’extrema dreta d’Orriols i Vox continuen avançant en la seva particular baralla per veure qui la diu més grossa. Sense vergonya ni escrúpols, emparats en una falsa valentia que els encoratja a poder escampar discursos basats en falsedats i apuntalats amb pinzellades del racisme i la xenofòbia més recalcitrant.
El leitmotiv d’aquest serial ranci és clar i és el d’intentar colar al debat públic falses creences basades en la presència de persones immigrants i el seu efecte en la seguretat, la sanitat o el mercat de treball del país. Falsedats que els números desmenteixen i que des del PSC tenim la responsabilitat i el deure moral de replicar.
Orriols i Vox diuen que la inseguretat ha crescut al país durant el darrer any. Fals. A Catalunya no augmenten els furs, baixen un 5%. Tampoc augmenten els robatoris amb força, sinó que disminueixen en un 15%. No hi ha un creixement dels homicidis, baixen un 30%. En definitiva, a Catalunya no augmenta la delinqüència, sinó que descendeix en un 5%.
És cert que no podem fer una anàlisi triomfalista d’aquestes dades i que cal ser més ambiciosos per continuar millorant la convivència als carrers i barris del país. Però sí que és important dir que aquests números ens diuen que, tot i que encara queda molta feina per fer, anem en la bona direcció.
Orriols i Vox diuen que la gran majoria d’habitatges socials que es donen a Catalunya van a immigrants. Novament, fals, ja que només el 16% dels habitatges de protecció oficial que es donen a Catalunya van a persones de nacionalitat estrangera.
Orriols i Vox han afirmat també que el sistema català de salut està col·lapsat per la presència d’immigrants. I això també és fals, perquè només el 19% dels usuaris de la sanitat catalana són immigrants.
I tampoc és cert, com diuen Orriols i Vox, que els immigrants venen aquí a col·lapsar el mercat de treball sense aportar res, quan segons les últimes dades de l’agència tributària, són un total de 288.000 declarants de l’IRPF que aporten 2.000 milions d’euros cada any a les arques públiques del país.
Per cert, aquests 2.000 milions d’euros que surten del treball i de l’esforç de les persones immigrants van a la caixa pública i és precisament d’aquesta caixa pública on surten els 6 milions d’euros que Vox rep en concepte de subvenció cada any. Així que, com els hi vaig dir als senyors de Vox, part de la pagueta que cobra l’extrema dreta cada any surt de les butxaques dels immigrants a qui tant insulten…
Aquest és el veritable problema de Vox i Orriols, una ceguera conscient que els fa utilitzar els col·lectiu migrant com a eina política per arreplegar quatre vots mentre s’aprofiten del seu treball. I això ho fan perquè el problema no el tenen amb el color de la seva pell, sinó amb el contingut de la seva butxaca.
Per a Vox, si l’immigrant arriba amb les butxaques plenes diran que és un espanyol ‘de soca-rel’ que cal adoptar. Però si l’immigrant que ve ho fa amb les butxaques buides diran que és un il·legal perillós que cal deportar.
Són tan patriotes que venen la nacionalitat d’aquest país a aquell que la pot comprar i la neguen a aquell que la necessita per sobreviure.
Això és fer patriotisme de pandereta i no entendre que Catalunya és avui el que és per tanta gent que ha vingut a construir el país d’avui.
Perquè Orriols i Vox realment no són racistes, sinó que són classistes. No tenen un problema racial, sinó de classe. I aquesta és la gran mentida de l’extrema dreta que cal que rebatem dia sí i dia també. Ens hi va la convivència i el futur d’aquest país.
No oblidarem mai que som hereus de la Catalunya oberta i no podem permetre que les mentides de l’extrema dreta ens facin ostatges d’un país tancat.
Perquè quan pitjor estava aquest país, quan estàvem construint la societat que som avui, els nostres avis no preguntaven ni què posava al DNI ni què tenies al teu compte corrent sinó com et puc ajudar.
Aquest és el país i aquesta és la bandera que defensem els i les socialistes. Una bandera que potser no té colors, però que guarda el record d’aquelles persones que ens van precedir. Una bandera que potser no té pal, però que es recolza sobre les persones que van construir la Catalunya oberta d’avui: no permetrem que la ultradreta ens faci hostatges d’un país tancat.
Contra aquells que volen propagar la por, dia sí i dia també, proposem l’esperança d’aquells que creiem, com Josep Pla, que aquest país només el farem si el fem plegats.
