Les inundacions recents —a diverses comarques de Tarragona, especialment al Montsià— i els incendis de l’estiu passat han evidenciat una realitat innegable: Catalunya afronta, i continuarà afrontant, catàstrofes naturals cada vegada més intenses i freqüents, estretament vinculades a l’escalfament global.
Són nombrosos els estudis científics que preveuen que la majoria de les comarques catalanes estan —i estaran durant les pròximes dècades— especialment exposades a inundacions, incendis forestals, onades de calor extrema i fenòmens meteorològics severs.
És ja un fet que la freqüència de les pluges torrencials al litoral sud ha augmentat més d’un 30% des del 2010, amb episodis sobtats capaços de provocar inundacions en menys de 48 hores, com ha evidenciat la recent DANA.
Paral·lelament, es té la certesa que l’augment dels períodes de sequera i de les temperatures màximes prolongades ha disparat el risc d’incendis, amb un increment del 45% en la superfície forestal cremada durant els darrers cinc anys.
Aquestes xifres no només evidencien una realitat ja indiscutible, sinó que alerten d’una perillosa escalada del risc de patir danys a les infraestructures, als ecosistemes i, sobretot, de perdre vides humanes.
No es pot dir que la resposta de Catalunya davant aquest risc climàtic hagi estat, en els darrers anys, ni eficient ni suficient. Ben al contrari: ha estat fragmentària, esporàdica i, sovint, inconsistent. Plans d’emergència municipals desactualitzats —o directament inaplicables—; inversions mínimes en prevenció; una gestió forestal poc adaptada a la nova realitat climàtica; i, sobretot, una clamorosa manca d’atenció a un fenomen que, malauradament, ens acompanyarà durant molt de temps.
Un nou enfocament
El Govern presidit per Salvador Illa ha fet passos decisius per revertir aquesta situació. L’acció ha estat constant. Des de la seva constitució, ha impulsat un paquet de mesures per valor de 75 milions d’euros destinat a crear franges de protecció contra incendis a les zones habitades, una mesura vital per frenar la propagació de focs cada cop més descontrolats. Ha establert un calendari obligatori perquè tots els municipis actualitzin els seus plans de protecció civil en un termini màxim de dos anys —una mesura fins ara inèdita—. També ha promogut una revisió exhaustiva i crítica de les activitats i edificacions situades en zones inundables, per evitar riscos innecessaris i garantir la seguretat ciutadana. A més, ha impulsat la modernització dels protocols i dels recursos d’emergència.
Però el més rellevant és que el Govern ha reforçat l’atenció als riscos derivats de l’escalfament global i ha reivindicat un enfocament integrat i sistemàtic de la prevenció. Un enfocament que combina un esforç inversor notable, una governança més coordinada i, sobretot, una aporta clara per l’educació i la sensibilització pública.
El paper insubstituïble de la ciutadania
Però cal anar més enllà. Els esforços governamentals no són suficients: la prevenció i la gestió dels riscos naturals no poden recaure només en el Govern i les institucions. Aquestes ja han fet el primer gran pas, però només amb la col·laboració entre Govern, municipis, diputacions i altres entitats amb responsabilitats territorials es podrà continuar avançant. I només amb la participació activa de la ciutadania serà possible respondre amb garanties a l’amenaça que el canvi climàtic representa per a Catalunya.
En els temps actuals, cal assumir una nova cultura del risc climàtic que és responsabilitat de tots. La ciutadania de Catalunya ha de jugar un paper actiu en aquesta cultura, adoptant una mentalitat i una actitud basades en la cooperació, la responsabilitat individual i col·lectiva, i, sobretot, en la conscienciació i el coneixement.
Necessitem canviar molts dels nostres hàbits quotidians si volem reduir la vulnerabilitat. Cal deixar de construir i utilitzar edificis en zones de risc, respectar estrictament els plans d’evacuació i els protocols d’emergència, i adquirir la consciència que guanyar seguretat exigeix un esforç tant personal com col·lectiu.
La nova cultura del risc climàtic exigeix un canvi rellevant. Tant les institucions com la ciutadania han d’adoptar una visió compartida envers el nostre entorn, centrada en la prevenció de manera decidida i proactiva. Cal conèixer bé els perills que ens amenacen i ser molt lúcids a l’hora de reconèixer les nostres vulnerabilitats. A més, és imprescindible implicar-se en activitats de reducció de riscos, com simulacres o programes de sensibilització, i fomentar la cocreació de polítiques públiques que afavoreixin la sostenibilitat i la resiliència territorial.
D’ara endavant, és imprescindible fomentar una cultura del risc climàtic que no només mobilitzi les institucions, sinó que empoderi la ciutadania —de qualsevol edat i situació— per actuar amb rapidesa i eficàcia en cas d’emergència, i per contribuir a reduir l’impacte dels fenòmens climàtics extrems derivats de l’escalfament global.
