Catalunya i la Unió Europea van iniciar uns nous cicles polítics al llarg del 2024. Aquest fet, més que no pas ser una anècdota, ha representat una oportunitat: els nous equips dels dos governs es van anar configurant després de la publicació dels informes d’Enrico Letta i Mario Draghi. Aquests informes no només van fer un diagnòstic sobre l’evolució del continent —decebedor, sobretot a causa d’una productivitat estancada— sinó que van començar a dibuixar un camí conjunt de cara al nou mandat. Van representar una aportació especialment necessària després del punt d’inflexió a les relacions transatlàntiques que està forçant el president Trump.
Aquests informes també van servir d’inspiració per a la Brúixola de competitivitat presentada per la Comissió Europea. Aquí es destaca la necessitat de mobilitzar una quantitat important de recursos per a prioritats com la digitalització, la descarbonització i l’autonomia estratègica. Cal una política industrial moderna per millorar la productivitat, però també per garantir la seguretat del continent, condicions essencials per defensar el benestar tan associat amb el model social europeu. A més, cal una simplificació administrativa, per reduir la burocràcia i contribuir a la millora del funcionament del mercat comú.
El nou Govern català està en plena sintonia amb els objectius marcats per Europa. Dos dies després de la publicació de la Brúixola, el president Illa va anunciar el Pla Catalunya Lidera. Xifrat en 18.500 milions d’euros, representaria la inversió més important que s’ha fet a Catalunya des de la Gran Recessió. El Pla busca compaginar el progrés econòmic amb la justícia social i la descarbonització –elements cada cop més complementaris– i fer-ho primant la vertebració territorial, el diàleg i els grans consensos.
El Pla Catalunya Lidera suposa una doble resposta a la conjuntura actual. Enquadra Catalunya dins la nova estratègia europea conjunta, alhora que representa la voluntat del Govern de centrar-se en la gestió i abordar els reptes concrets i compartits del país. En línia amb les recomanacions de l’informe Draghi, dibuixa quines seran les línies d’una política industrial moderna, i adopta de manera transversal l’enfocament de la descarbonització. Complint l’ADN socialista, el pla econòmic també inclou un component orientat cap a la millora del treball i del poder adquisitiu de les famílies.
Ho va deixar molt clar el president en la presentació del pla: o prosperitat compartida o la insolidaritat i la reacció, en un sentit ampli. En el context de l’economia, el cas espanyol deixa palès que la redistribució i el creixement són complementaris, com ho poden ser el bon funcionament dels mercats i la planificació estatal. I en el pla polític, fer més inclusiu el contracte social és el millor escut per a la democràcia davant de la seva corrosió per part de l’extrema dreta i els seus còmplices.
Les escales són diferents, però els reptes són compartits. En l’àmbit comunitari, completar el mercat únic i desenvolupar mecanismes de cooperació cada cop més potents. Dins d’Espanya, aprofitar la nostra diversitat perquè serveixi com a motor de solidaritat i avenç social. I des de la Generalitat, unir i servir. Confrontar amb els discursos de l’odi, propiciar els grans consensos entre forces democràtiques i governar per a tothom.
