Les xifres oficials a Espanya situen en el 26,5% el percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social: 12’7 milions de persones. Ciutadans i ciutadanes que no es poden permetre ni un àpat de carn, pollastre o peix cada dos dies i que són invisibles en aquesta Europa que duu a la solapa la xapeta de l’Agenda 2030 i crida “¡más madera, que es la guerra!”
La Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa (EAPN) apunta que 95 milions d’europeus s’enfronten a lluites diàries per sobreviure. Un impacte enorme entre els 360 milions de votants citats a les urnes europees el proper 9-J i sobre els quals no podem apartar la mirada.
Hi ha sempre dades aclaridores en les enquestes públiques que moren sota titulars interessats o directament manipuladors. I a les portes de les eleccions europees trobem alguna pista important sobre què preocupa, segons la demoscòpia, la ciutadania que ha de votar.
I seria desitjable pensar-hi a l’hora de connectar millor amb la inquietud que revela l’estadística. Segons el darrer Eurobaròmetre de primavera, tres qüestions apareixen destacades per la ciutadania en aquesta cita electoral. Si més no, un gruix destacat demana que se’n parli i se’n debati preferentment en l’escenari polític.
En el conjunt d’Europa, la lluita contra la pobresa i l’exclusió social (33%) (41% a Espanya) i el suport a la salut pública (32%) (45% a Espanya) són, segons l’enquesta europea més recent, les qüestions que haurien de centrar la discussió durant la campanya electoral.
És també cert que els aspectes relacionats amb la defensa i la seguretat (31%) (14% a Espanya) interessen molt la ciutadania, però per darrera dels citats i juntament amb la marxa de l’economia i la creació de llocs de treball.
Pensem-hi. Sí que s’ha destacat una creixement de la fal·lera bel·licista arreu d’Europa: per la l’agressió de Rússia a Ucraïna, per la bateria de titulars i hores de ràdio i premsa dedicades al conflicte i per la necessitat política de bastir un discurs de duresa i combat des les institucions europees. Així les polítiques de defensa i seguretat es perceben com a prioritàries de cara al futur més immediat segons recull l’Eurobaròmetre més recent (37%) (20% a Espanya).
Té el seu interès pel desplegament ferm de polítiques progressistes conèixer la importància que la ciutadania atorga a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social i la defensa constant a favor de la salut pública. No són per casualitat pilars de l’Estat del Benestar. Ni tampoc el primer amb el que amenacen amb arrasar amb la motoserra des de la dreta, la dreta radical i l’extrema dreta, que a fi de comptes acaba sent el mateix amb més menys desvergonya, xuleria i mala fe.
El baròmetre d’Opinió Pública del CEO de la Generalitat de Catalunya recull que la Unió Europea, com institució, compta amb el nivell de confiança més elevat (5’6%) per part dels simpatitzants del PSC en relació al conjunt de simpatitzants d’altres formacions. La dada només és superada per la confiança que els simpatitzants socialistes mantenen en els ajuntaments (en primer lloc amb un 6’2) i està per davant del Govern d’Espanya (5’5), del Parlament de Catalunya (5) i el Govern de la Generalitat (5).
Està clar que els programes electorals de les formacions progressistes aborden amb detall la gravíssima afectació de la pobresa, l’exclusió social i la defensa de la salut pública. Però no s’aconsegueix fer girar ni el debat ni l’agenda política sobre aquest eix tot i el reclam de la ciutadania.
¡Ah! Pels despistats: la pau (47%), la democràcia (33%) i la protecció dels drets humans (24%) són els valors principals que la ciutadania exigeix que hauria de defensar el Parlament Europeu en els propers cinc anys.
