El socialisme català va retre homenatge el passat 3 d’octubre a Anna Balletbò (1943-2025), una de les dones imprescindibles per entendre la història del feminisme, del socialisme i de la democràcia a Catalunya. En el marc de l’Escola Feminista Dolors Renau, que enguany commemora els 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, el Casal Socialista Joan Reventós va acollir un acte carregat de memòria, emoció i reconeixement a una militant que va dedicar bona part de la seva vida a transformar la societat.
Un exercici de memòria col·lectiva
L’homenatge va reunir familiars, companyes i companys de militància i destacades figures del socialisme i del feminisme català. Miquel Iceta, Paca Sauquillo, Anna Mercadé i Sònia Guerra van participar en un diàleg sobre la figura de Balletbò, que va permetre acostar-se a la seva personalitat des de diferents facetes d’una trajectòria difícil d’encabir en una sola definició.
Els quatre ponents van compartir records i reflexions sobre una dona que va ser, alhora, periodista, feminista, socialista, parlamentària i activista pels drets humans, en un exercici de memòria compartida.
Miquel Iceta va posar l’accent en la dimensió política i feminista de Balletbò i en el seu paper en la construcció del PSC. No és casual que, després de conèixer-se la seva mort, Iceta la definís com a «periodista, feminista, antiga diputada al Congrés per Barcelona i fundadora del PSC». Aquesta mirada permet reivindicar una trajectòria que no es pot separar de la construcció del socialisme català durant els anys de recuperació de les llibertats democràtiques.
Paca Sauquillo va aportar la perspectiva d’una generació de dones que va viure en primera persona la lluita contra el franquisme, la transició democràtica i l’emergència del moviment feminista. Va situar Balletbò en un context més ampli: el d’unes dones que, abans que la igualtat formés part del llenguatge habitual de les institucions, van haver de conquerir espais de participació política, professional i social. Sauquillo, advocada laboralista i històrica defensora dels drets humans, va compartir així una memòria política que connecta les lluites de les dones de la seva generació amb els avenços democràtics posteriors.
Anna Mercadé va contribuir a reivindicar especialment aquesta dimensió feminista. Balletbò havia estat una de les impulsores de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona de 1976, un moment fundacional del moviment feminista català contemporani. Cinquanta anys després, el fet que el seu homenatge se celebrés precisament en el marc de l’Escola Feminista Dolors Renau adquiria una significació especial: recordar les dones que van obrir camí i, alhora, reivindicar la vigència de les seves lluites.
Sònia Guerra va situar aquest llegat en el present i en el futur. La secretària de Polítiques Feministes del PSC va reivindicar que els drets de les dones no són concessions, sinó conquestes feministes que cal defensar. Una idea especialment rellevant quan es recorda una dona com Balletbò, que va contribuir a convertir les reivindicacions feministes en una part inseparable de la construcció democràtica.
Les quatre intervencions van coincidir, des de perspectives diferents, en una mateixa idea: recordar Anna Balletbò no significa mirar únicament cap al passat. El seu exemple permet entendre fins a quin punt moltes de les llibertats i els drets que avui considerem consolidats són fruit de dècades de compromís, militància i lluita col·lectiva, i que cal continuar defensant-los i ampliant-los.
I és precisament aquesta dimensió col·lectiva la que va impregnar l’homenatge. Balletbò no va construir la seva trajectòria al marge de les xarxes feministes i socialistes de la seva generació, sinó formant part d’una constel·lació de dones i homes que van entendre que recuperar la democràcia també significava transformar la societat.
Una vida compromesa amb el feminisme, el socialisme i la democràcia
Però parlar d’Anna Balletbò és parlar de molt més que d’una trajectòria política. És parlar d’una dona que va obrir camí quan la presència femenina en la vida pública encara era extraordinàriament limitada. Nascuda a Santpedor l’any 1943, va ser mestra, periodista, professora universitària, política, activista feminista i defensora dels drets humans. Va estudiar Magisteri i Periodisme, es va llicenciar en Història i va desenvolupar una intensa trajectòria professional en diferents mitjans de comunicació, entre els quals RTVE i la BBC, a més de diversos diaris i emissores.
La seva vinculació amb el moviment feminista va començar molt abans que arribés al Congrés dels Diputats. Balletbò va ser una de les impulsores i organitzadores de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a Barcelona el 1976, una trobada que va marcar un punt d’inflexió en l’articulació del moviment feminista català i en la incorporació de les reivindicacions d’igualtat al debat democràtic. Aquella generació de dones va convertir les reivindicacions feministes en una part inseparable de la construcció de la democràcia.
Dos anys després, el 1978, va participar en la fundació del Partit dels Socialistes de Catalunya. El 1979 va ser escollida diputada per Barcelona al Congrés dels Diputats i va formar part de les sis primeres legislatures democràtiques, fins al 2000. Va ser, per tant, una de les dones que va ocupar un escó en aquella primera cambra parlamentària de la democràcia recuperada, en un moment en què les dones continuaven sent una clara minoria en la política institucional.
La seva trajectòria parlamentària va quedar inevitablement marcada pel 23-F. El 23 de febrer de 1981, durant l’intent de cop d’Estat, Balletbò es trobava al Congrés embarassada de bessons. Els colpistes li van permetre abandonar l’edifici i aquella circumstància excepcional la va convertir en una de les poques persones que van poder sortir de la cambra durant les primeres hores de l’assalt. Aquell episodi la va convertir en testimoni directe d’un dels moments més delicats de la jove democràcia espanyola.
Després de deixar el Congrés, l’any 2000, Anna Balletbò no va abandonar la vida pública. Va tornar a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació i va formar noves generacions d’estudiants. També va formar part del Consell d’Administració de RTVE i, posteriorment, del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria.
El seu compromís tampoc es va aturar en la política institucional. Anna Balletbò va estar estretament vinculada a la Fundació Internacional Olof Palme, de la qual va arribar a ser presidenta, i va convertir la defensa de la pau, els drets humans i la cooperació internacional en una altra de les seves grans línies d’acció. Durant anys va impulsar espais de debat i trobada com les Jornades Econòmiques de S’Agaró, demostrant una gran capacitat per posar en contacte persones i visions polítiques diverses.
A l’homenatge, aquesta trajectòria va aparèixer no com una suma de càrrecs, sinó com el fil conductor d’una mateixa manera d’entendre la política: compromís, curiositat, coratge i capacitat d’actuar. Una manera d’entendre el socialisme que no separava la lluita per la igualtat de la defensa de la democràcia, els drets humans o la pau.
Salvador Illa: «La trobem molt a faltar, però el seu record és un estímul»
La cloenda de l’homenatge va anar a càrrec de Salvador Illa, primer secretari del PSC i president de la Generalitat, que va reivindicar Anna Balletbò com una dona de «compromís insubornable», sempre disposada a assumir nous reptes i a defensar el projecte socialista. Illa en va destacar la capacitat de treball, el coratge i la persistència, així com la convicció que les lluites importants són col·lectives.
El president va subratllar que el llegat de Balletbò manté plena vigència davant els reptes actuals: la defensa de la democràcia, la justícia social, els drets humans i les institucions multilaterals. També va recordar el seu compromís amb Palestina i Gaza. En aquest sentit, va reivindicar una actitud que, segons va assenyalar, Anna hauria mantingut davant les dificultats del present: no abaixar els braços i continuar avançant.
«La trobem a faltar molt», va reconèixer Illa, «però alhora també el seu record ens és un estímul molt rellevant en aquests moments que estem vivint». Una manera de reivindicar que recordar Anna Balletbò no és només mirar enrere, sinó assumir la responsabilitat de continuar defensant les conquestes que ella i la seva generació van ajudar a construir.
Per això, un any després de la seva mort, el seu llegat continua present. En les dones que van arribar després. En el feminisme socialista. En el compromís amb la democràcia. En la defensa de la pau i dels drets humans. I també en una manera de fer política basada en la curiositat, la tenacitat i la voluntat de no donar mai una batalla per perduda.
Recordar Anna Balletbò és, en definitiva, recordar una part essencial de la història recent de Catalunya. Però també és assumir el compromís de continuar-la.
Dìàleg sobre Anna Balletbó en el marc de l’homenatge celebrat a l’Escola Feminista Dolors Renau 2026 (Min. 02:41:00).
