Recomanem aquest article de Francesc Trillas, publicat originalment al seu bloc.
Progrés Real / Progreso Real
No tinc res en contra de les persones que fan servir TikTok. Ni sento cap superioritat moral cap a la gent jove; molts “grans” estem enganxats a coses menys defensables, com el futbol, les tertúlies radiofòniques o televisives, etc. No crec tampoc que s’hagin d’exigir especials credencials acadèmiques o educatives a les persones que es dediquen a la política, més que l’honradesa i la voluntat de servei públic.
Però a algú que aspira a liderar l’esquerra, o una part important de l’esquerra, d’un estat membre de la UE, se li ha d’exigir un respecte a les biblioteques i un rebuig de l’antiintel·lectualisme, especialment en aquests temps d’atac a la ciència i al coneixement. Les biblioteques públiques (populars o universitàries), menystingudes pel diputat Rufián en comparació amb TikTok, són uns dels llocs on he experimentat més felicitat, i encara hi vaig sovint. Les recomano, pel gaudi espiritual i físic. És quelcom que Donald Trump no comparteix: ja ha dit que ell de biblioteca presidencial res de res.
Li hauríem de deixar l’antiintel·lectualisme a l’extrema dreta (com Millán-Astray quan només sabia cridar “España!” per contradir Unamuno) o a la dreta (com quan Pujol li retreia amb conyeta a Raimon Obiols que llegia massa).
Persones a qui respecto han opinat millor que jo sobre les propostes de Rufián, a favor i en contra. Com ha escrit Obiols, donat el nostre sistema electoral (que com tots, té avantatges i inconvenients), seria desitjable presentar com a màxim, a cada província, tantes candidatures d’esquerres com el número d’elles que té possibilitats reals d’entrar al Parlament i ni una més. En cas contrari, regalem vots a la dreta. Hi ha exemples històrics d’oportunitats perdudes: si EUiA s’hagués afegit al pacte PSC-IC el 1999, Maragall hauria estat president quatre preciosos anys abans (i sense ERC), o si Iglesias no hagués boicotejat Carmena amb una altra llista, aquesta hagués estat alcaldessa quatre anys més. Etc.
Però segons tots els estudis realitzats, amb les enquestes actuals, una aliança electoral òptima de l’esquerra no seria suficient per guanyar a la suma de PP-Vox: calen també millors idees i millor programa, i potser millors lideratges a l’esquerra del PSOE (però, qui soc jo per dir-ho?). Potser Rufián pot ser un referent; però, com sap per Santa Coloma de Gramenet, guanyar a les xarxes no és guanyar a les urnes, i té molta autocrítica a fer de coses fàcils de trobar a l’hemeroteca (o, precisament, les xarxes).
En particular, sense una mica d’autocrítica per l’independentisme i el sobiranisme practicats (a l’extrema dreta li diuen “sobiranisme” a Itàlia i França) no es pot liderar l’esquerra d’un Estat membre de la UE, crec jo. Almenys sense deixar-los enrere, com els socialistes hem deixat enrere idees que defensàvem fa 50 anys o abans. Crec que si el discurs és (per aquest ordre) autodeterminació, antifeixisme i omplir la nevera, no hi ha res a fer. Si fem una reflexió sobre com organitzar millor el poder polític per aconseguir una societat més igualitària, potser sí.
Una esquerra que no tingui almenys un neguit intel·lectual, que no es preocupi per les idees a més de les llistes, que no respecti la cultura en les seves velles i noves expressions, ni vencerà ni convencerà.
Enllaç al discurs d’Unamuno a la pel·lícula Mientras dure la guerra
Enllaç a l’article Operación Rufián, opa als comuns publicat al diari Ara
Enllaç a l’article Contra la fragmentació de les esquerres, de Raimon Obiols a L’Hora de Nou Cicle
¿Gana la izquierda con la propuesta de Rufián? Los cálculos con encuestas y simulaciones. EL PAIS.
