Ningú pot predir el resultat final de la guerra de Rússia contra Ucraïna, perquè la posició dels EUA ha canviat radicalment amb l’entrada de Donald Trump a la presidència. Veurem com actua la UE davant un dels moments més crítics, de la nostra història contemporània. Però, no vull ara i aquí avaluar el futur pròxim, sinó exposar quina ha estat l’actitud i l’ajuda que Espanya ha aportat a un país petit, atacat per la segona potència mundial.
Permeteu-me donar algunes dades per a comprovar l’enorme diferència de poder entre l’invasor i el país envaït. Rússia és el país més gran del planeta, amb 17.125.191 km2. Amb una població de 141.698.923 (2023), que la situa en el novè lloc mundial. És la segona potència mundial, darrere dels EUA, amb una immensa despesa militar que la situa en el quart lloc. Per contra, Ucraïna té 603.700 km2 (amb Crimea). Ocupa el lloc 39 a escala mundial i té una població de 36.744.636 (2023), lloc 36.
D’entrada, aquestes immenses diferències, feien preveure que la invasió seria una passejada militar d’una durada de poques setmanes. Simplement entrar, ocupar i córrer en direcció a la capital (Kíiv) per acordar la rendició. Però no. La reacció dels ucraïnesos fou ràpida, valenta i contundent, humiliant algunes de les principals divisions, enviades després de les primeres que havien fracassat estrepitosament. Al cap de tres anys, es pot dir que Ucraïna ha infligit una dura derrota, a la segona potència mundial. Ara bé, mantenir la guerra, amb aquestes desproporcions, suposa un immens desgast que obliga a buscar un final, raonable, i just. No pot ser que l’invasor aconsegueixi territoris conquerits, amputant no solament la península de Crimea, sinó fins i tot altres parts, que sumades totes plegades, suposaria un 20% del conjunt.
És aquí on la UE ha de plantar cara, tant a Rússia com als EUA, per evitar un repartiment com si fóssim en temps dels segles XVIII o XIX. Les ajudes a Ucraïna han estat més àmplies i generoses per part de la UE que no pas per part dels EUA, de manera que l’exigència de participar i decidir en converses per aturar la guerra són més que merescudes. La UE ha aportat 70.000 M en ajuda financera i humanitària i 62.000 M en ajuda militar. Els EUA han aportat 64.000 M en ajuda militar i 50.000 M en ajuda financera i humanitària.
I és aquí on volia arribar per exposar l’esforç fet per Espanya davant aquest conflicte, a les portes de la UE. Prop de vuit milions d’ucraïnesos han hagut de fugir, en les diverses onades de la guerra. El major volum de refugiats ha estat acollit per Alemanya, Polònia i Espanya, amb la República Txeca i Itàlia, a continuació. Això ha representat acollir, en números rodons, 210.000 persones (2024), dels quals un 61% són dones, un 31% menors, i dintre d’aquests menors 1.769, menors no acompanyats. Del conjunt de menors, 29.500 estan escolaritzats i, pel que fa als adults, 20.500 han trobat treball.
Aquesta ajuda espanyola s’ha situat entre les de major nivell en matèria humanitària, avaluada en 8.240 M, com he dit, la tercera en importància en el conjunt de la UE. En canvi, l’ajuda militar ha estat molt menor, amb prop de 1.000 M, inferior a la que hagués pertocat, per raó de riquesa. Aquesta dada ha canviat amb la visita del president del passat dia 24, en la qual es va comprometre a 1.000 M, addicionals. Dit això, la rapidesa, adequació de mitjans i eficàcia demostrada, han estat elogiades per totes les parts. En soc testimoni i part implicada en tant que professor voluntari de Creu Roja, en un dels centres de protecció internacional de refugiats.
El meu contacte, amb diferents onades de refugiats, ha estat constant al llarg dels tres anys de guerra, i puc assegurar que el pavelló d’Espanya està en els primers llocs de valoració per part del govern ucraïnès i pels ciutadans que han arribat aquí i han pogut contrastar opinions amb altres familiars acollits en altres països.
És complicat valorar i avaluar el futur, però no pot ser que el gran sacrifici que ha suposat la situació, per culpa d’un invasor com Putin, pugui trobar comprensió i acords amb un Donald Trump en funcions d’imperialista, sense escrúpols. Aquí, Espanya té el seu rol a jugar, lògicament dintre del marc de la UE que li toca despertar, i anar cap al seu reforçament intern i extern. Ucraïna mereix ser respectada i escoltada i, a continuació, ser acollida dintre de la UE, de manera que mai més hagi de témer noves invasions per part d’un veí tan insegur i perillós com és Rússia.







