Quan les elits de poder -financeres, mediàtiques, etc.- enfureixen o entren en pànic pot passar de tot. «En les últimes setmanes de la campanya presidencial, l’home més ric del món s’ha implicat en les eleccions dels EUA de forma sense precedents en la història moderna», escriuen al New York Times. És Elon Musk. Entrevistat a la televisió per Tucker Carlson, Musk va reconèixer que es dedica últimament a «dir pestes de Kamala sense parar» i que dóna molts diners i fa campanya per Trump. En un moment de l’entrevista va dir, mig de broma, una cosa significativa: «Si Trump perd, quina creus que serà la meva pena de presó?». A Butler, Pennsilvània, on van disparar contra Trump, Musk no va estat per brocs: va dir que temia que fossin «les últimes eleccions», i que el país podia caure «en un bany de sang».
Elon Musk i Trump volen fer creure que combaten les elits. Però pertanyen, com a mínim, a l’elit més exclusivista i poderosa, la dels multimilionaris més rics del món. No hi són, com diuen amb petulància populista, per mèrits propis, sortits d’origens humils. Quan a Musk se li discuteix com es presenta (un multimilionari sorgit del no-res) es posa extraordinàriament furiós. Robert Reich, l’antic secretari de Treball de Clinton, va tocar os, afirmant a les xarxes que «els multimilionaris fets a si mateixos són un mite, com els unicorns», i explicant que el pare de Musk havia amassat una fortuna en el comerç presumptament il·legal de maragdes entre Zàmbia i Sud-àfrica, va respondre dient que Reich era «un idiota i un mentider» i un «traïdor al poble americà». Un desmentit no convincent.
En una conversa del passat 11 d’agost amb Trump, aquest va felicitar Musk per la seva manera d’acomiadar treballadors que busquen salaris més alts i millors condicions laborals. “Ets el millor retallador“, li va dir Trump a Musk. «Vull dir, fan vaga —no diré el nom de l’empresa—, però fan vaga. I tu el hi dius: «Molt bé, doncs ja podeu marxar“.
Les tragèdies que pot produir la por i la fúria de les elits tenen antecedents terribles. Eric Vuillard, a la seva obra «L’ordre du jour» («L’ordre del día») va novel·lar la reunió del 20 de febrer de 1933, en què vint-i-quatre dels patrons alemanys més grans es van reunir amb Hermann Goering i Adolf Hitler (que s’havia convertit en canceller un mes abans), van ser instats a finançar la campanya del partit nazi per a les eleccions legislatives, i van apoquinar en abundància.
«Aquests vint-i-quatre», escriu Vuillard, «es diuen BASF, Bayer, Agfa, Opel, IG Farben, Siemens, Allianz, Telefunken. (..) Són els nostres cotxes, les nostres rentadores, els nostres productes de neteja, les nostres ràdios, la nostra assegurança de llar, la bateria del nostre rellotge (…) I els vint-i-quatre homes presents al palau del president del Reichstag, aquest 20 de febrer, no són més que els seus representants (…) Hi són, impassibles, com vint-i-quatre màquines calculadores a les portes de l’Infern».
Màquines calculadores en plena paranoia, es podria dir, més precisament. Per desorbitats que fossin els sentiments nacionalistes, militaristes i antisemites d’aquells magnats, és raonable pensar que no volien que, al cap de pocs anys, el seu país estigués en guerra amb Rússia, el Regne Unit i els Estats Units. Es pot discutir si els hauria horroritzat l’Holocaust però sí, sense dubte, l’espantosa derrota del seu país. Per què van ser tan criminalment estúpids? La causa cal buscar-la, no només en els seus càlculs, erronis, sinó també, fonamentalment, en el seu furor i el seu pànic.
P. S. – Als Estats Units, és il·legal pagar una persona per votar o per registrar-se per votar. Tot i això, Musk, a través del Comitè d’acció política que ha creat per donar suport a Trump, ofereix 47 dòlars a cada persona que en patrocini una altra perquè signi una petició força breu que defensa la llibertat d’expressió i el port d’armes. Però si vol obtenir aquests 47 dòlars, el signant ha de complir dues condicions: estar inscrit a les llistes electorals i votar en un dels estats on la diferència entre demòcrates i republicans pot ser decisiva ( els swing States). És a dir: indirectament Musk compra vots pagant la inscripció a les llistes electorals, evidentment a favor de Donald Trump.
