Ferran Pedret és diputat socialista, secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya i primer secretari de la Federació del PSC de Barcelona
El passat 5 d’octubre el Senat va aprovar definitivament la nova Llei de Memòria Democràtica espanyola, que suposa un important salt endavant, en ambició i profunditat, pel que fa a les polítiques públiques en matèria de memòria democràtica.
A Catalunya està pendent l’aprovació d’una nova Llei de Memòria Democràtica de caràcter integral, que reculli les disposicions de la Llei del Memorial Democràtic del 2007; la Llei de Fosses del 2009; de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme del 2017 i remeti en alguns aspectes a la Llei sobre la desaparició forçada de menors del 2020, a més de completar els buits entre les esmentades lleis.
Els socialistes vam proposar al Parlament una Llei de Memòria Democràtica de Catalunya que reunia aquestes característiques, que va superar el primer tràmit parlamentari i que reuneix les condicions per facilitar un ampli consens al Parlament, prèvia la tasca de la ponència legislativa que l’ha de facilitar.
Davant la inestabilitat del Govern de la Generalitat i un probable escurçament de la legislatura, resulta del tot necessari accelerar els treballs d’aquesta ponència, i si el Govern de la Generalitat té a bé, per fi, presentar al Parlament el seu projecte de llei en matèria de memòria, que ja fa dues legislatures que promet, els i les socialistes estarem ben disposats a integrar els textos tot cercant el màxim consens.
Amb tot, la Llei de Memòria Democràtica de Catalunya és la principal, però no pas l’única tasca que cal abordar per donar un nou impuls a les polítiques de memòria a Catalunya. Cal clarificar la governança de les polítiques de memòria i reforçar el Memorial Democràtic, que s’ha vist buidat de funcions i recursos cada cop que el nacionalisme conservador ha estat al capdavant de les polítiques de memòria. Cal reconèixer, enfortir i donar suport al moviment memorialista, i millorar la col·laboració amb l’àmbit acadèmic en el disseny i desenvolupament de les polítiques de memòria.
Cal accelerar les actuacions vinculades a l’exhumació de fosses comunes i al programa d’identificacions genètiques, i posar aquesta tasca en relació amb els programes estatals i d’altres comunitats autònomes, a fi de facilitar al màxim que els familiars de les víctimes puguin decidir la forma de donar repòs a les restes dels seus familiars que encara es troben en fosses. Cal una aposta més ferma per fer pedagogia de la memòria democràtica, especialment en un context on els discursos d’odi troben eco a les xarxes socials i s’acaben traduint en violència física. Cal una mirada feminista sobre la memòria democràtica. No tan sols posant en relleu el paper de les dones en els períodes que abasta la memòria democràtica, sinó també posant l’accent en les dones que fan recerca, treball de camp, publiquen o divulguen en l’actualitat. Cal impulsar projectes per preservar la memòria de la clandestinitat i la transició. Cal donar suport als municipis en la seva imprescindible tasca en matèria de memòria, i cal finalment que les polítiques catalanes en matèria de memòria no estiguin aïllades ni de les polítiques de memòria a Espanya, ni de les polítiques europees en matèria de memòria.
Des del Govern Alternatiu que encapçala en Salvador Illa, el socialisme ha estat treballant intensament, en permanent diàleg amb tots els actors i especialment amb el moviment memorialista, en tots aquests aspectes. Tenim propostes i projectes per donar un nou impuls a la memòria democràtica, una aportació més als projectes que impulsem per obrir finalment la nova etapa que Catalunya mereix i necessita.
