Per Daniel Martínez
El PSC té una història de dècades, de més de 40 anys ja de socialisme en democràcia, que no democràtic, perquè el socialisme al nostre país ja existia en diversos corrents i petits partits en la clandestinitat, molts dels quals van acabar en el PSC durant la refundació del socialisme català a la transició.
És conegut que l’any 1978, el PSC es va fundar amb la unió de tres partits. El Partit Socialista de Catalunya-Congrés, amb figures com Joan Reventós, la Federació Catalana del PSOE -on destaquen figures com Josep Maria Triginer-, o el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament de Pallach, entre altres independents.
Aquests són, potser, alguns dels grans noms del socialisme català als primers anys de la transició democràtica i que van permetre al mateix tindre una unió de forces i d’idees tremendament poderosa que es traduiria en grans victòries electorals i influencia social, però tot això no hauria sigut possible sense una forta base de militants i agrupacions arreu del territori català.
Aquest son els petits gegants del socialisme català, els primers socialistes que sortien de la clandestinitat als últims anys del franquisme, i que decidien sense tindre en molts cops ni grans estudis ni un gran nom fundar les seves agrupacions locals als seus pobles i ciutats.
Com a socialistes, els hi devem tant o més que als grans noms de la nostra història, i durant molts d’anys no hem sigut com a socialistes, tot el agraïts que hauríem d’haver sigut amb els companys i companyes que van aixecar per primer cop la bandera del socialisme en moments que no eren gens fàcils.
Per desgràcia han passat més de 40 anys d’aquells moments, i en alguns casos, no arribarem a rendir els homenatges dignes a les persones que van fer possible a l’àmbit local, que les nostres agrupacions existeixin avui dia, el nostre deure com a socialistes no és només continuar el seu llegat i que les agrupacions continuïn com a mínim 40 anys més passant l’entorxa a les següents generacions, sinó recuperar la memòria col·lectiva del socialisme català, també en l’àmbit local.
Aprofitem els companys i companys que encara són entre nosaltres per recuperar l’història de com es van fundar les agrupacions socialistes arreu del territori, aprofitem el moment per reivindicar el nostre passat com a socialistes al nostre país, aprofitem que encara podem escriure la nostra història, fem-ho per dignitat als que ens van precedir per orgull d’organització i per evitar que un altre escrigui el nostre passat.
Tenim passat, tenim memòria, tenim present i futur.
