Joan d’Egipte Menor va rebre un salconduit del rei Alfons V d’Aragó que li permetia viatjar lliurement pel país durant la seva peregrinació a Santiago de Compostel·la.
Aquest document històric, de 1425, constitueix el primer testimoni documentat de la presència del Poble Gitano a la península Ibèrica, i marca l’inici d’una llarga història compartida i d’una profunda vinculació amb aquesta terra.
Al llarg dels segles, el Poble Gitano ha estat un element clau que ha enriquit Catalunya, Espanya i Europa, però la seva història ha estat marcada per la repressió, la persecució, la discriminació i l’estigmatització.
Malgrat les adversitats, el Poble Gitano ha sabut preservar la seva identitat, dignitat i orgull gràcies a una admirable força de resistència. Conèixer aquesta història és fonamental per comprendre les arrels de les desigualtats actuals i dissenyar polítiques públiques inclusives i efectives.
Tot i els avanços en el marc legal, l’antigitanisme continua sent una realitat latent que es manifesta de múltiples formes a la nostra societat. La seva erradicació és un dels grans reptes del nostre temps i exigeix una acció ferma i decidida tant per part de les institucions com de la ciutadania.
Per això, és important promoure polítiques públiques orientades a combatre l’antigitanisme, garantir la igualtat d’oportunitats i reparar el dany històric sofert per aquesta comunitat. A més, aquest procés ha d’anar acompanyat d’un canvi cultural profund, basat en l’educació, la sensibilització i el reconeixement de les aportacions del poble gitano a la nostra societat.
Un dels grans desafiaments per a les polítiques públiques dirigides al Poble Gitano és plantejar un enfocament integral que combini accions immediates amb un compromís infrangible per trencar el cercle de desigualtat i la transmissió intergeneracional de la pobresa.
També és imprescindible incorporar una perspectiva històrica en el disseny d’aquestes polítiques. Només així es podran erradicar les arrels de l’antigitanisme i aconseguir la plena inclusió de totes les persones gitanes a la societat, amb la dignitat que mereixen i la identitat que reivindiquen, sent gitanos i gitanes orgullosos de ser-ho.
Així mateix, aquestes polítiques públiques han de complir una doble funció: en primer lloc, han de reparar el dany històric i injust que el Poble Gitano ha patit al llarg del temps, restituint-li el lloc que li correspon dins la societat. Aquest és un lloc que hauria ocupat de manera natural si no fos per l’antigitanisme estructural i sistemàtic que ha condicionat la seva història.
En segon lloc, aquestes polítiques han de reparar també el dany infligit al conjunt de la societat a causa de la pèrdua de talent que aquesta discriminació sistèmica ha generat. Aquest talent del poble gitano ha estat sovint invisibilitzat, menyspreat o, fins i tot, perseguit, privant la societat del seu potencial enriquidor.
Seguint aquests principis, el passat 21 de gener el grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar, conjuntament amb el grup dels Comuns, va fer un pas important al Parlament de Catalunya per la creació d’un espai d’impuls de les polítiques públiques dirigides al Poble Gitano.
Es tracta de la proposta de creació d’una comissió d’estudi destinada a incorporar la normativa internacional i les recomanacions d’organismes internacionals per acabar amb l’antigitanisme, així com per aconseguir l’efectiva inclusió del Poble Gitano a través de l’aprovació d’una sèrie de mesures que formaran part d’un pacte català contra l’antigitanisme i per la inclusió del Poble Gitano.
Així mateix, durant la sessió plenària de gener, la cambra catalana va aprovar una declaració institucional impulsada pel grup socialista amb l’objectiu de commemorar el vincle de sis segles entre el Poble Gitano i Catalunya, com un exemple viu de la riquesa que neix de la convivència i la diversitat.
Cal recordar que a Catalunya, l’any 2005, va entrar en vigor el primer pla integral del Poble Gitano. Actualment, està vigent el IV Pla integral 2017-2020 (prorrogat), alhora que es troba en curs d’elaboració del V Pla Integral del Poble Gitano.
L’eix vertebrador d’aquests plans integrals inclouen, entre altres aspectes, mesures i accions que estiguin directament destinades a millorar la situació social amb la implicació de la població gitana en la seva elaboració, seguiment i avaluació.
No es pot transformar la vida de les persones gitanes sense escoltar-les ni incloure-les en el procés d’elaboració d’aquestes polítiques. El repte no és només garantir que hi hagi representació gitana a les institucions, sinó assegurar que el conjunt de la societat se senti representada a través d’aquests gitanos i gitanes que treballaran per beneficiar tota la ciutadania. Només així podrem construir una societat on la diversitat sigui celebrada, la igualtat sigui una realitat i la dignitat de totes les persones sigui protegida i respectada. El futur de la societat en conjunt depèn, de manera indissociable, del futur del Poble Gitano. Quan el Poble Gitano prospera, contribueix al progrés i al benestar de tothom. Sis-cents anys després, el Poble Gitano és part essencial del nostre passat, present i futur. És part essencial de Catalunya.