El canvi climàtic no n’entén de fronteres. Aquesta és una lluita global, que ens uneix a tots i totes i que cal ser atesa de manera immediata. Fa molts anys que la comunitat científica ens adverteix del canvi climàtic. Ja fa una dècada que Catalunya rep avisos sobre l’augment de la temperatura, les poques precipitacions, disminució ren la qualitat de l’aire, els episodis extrems de sequera, l’increment del nivell del mar, canvis en la salinitat i l’acidesa de l’aigua del mar. Tots aquests factors tindran un impacte directe en la vida de tots els éssers vius del planeta Terra. De fet, ja ho estem patint.
Els períodes entre sequeres s’estan escurçant i els mesos de durada allargant a causa del canvi climàtic i, en conseqüència, és un canvi estructural a les nostres vides. El grup parlamentari del PSC ho havia advertit en moltes ocasions al govern de Pere Aragonès. La reacció no ha existit durant aquests últims gairebé tres anys i, ara, ens trobem en una situació compromesa, on Catalunya mai no hi hauria d’haver estat. De fet, Maria Dolores Pascual, presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, ha advertit en diferents ocasions que la disminució de la pluviometria és estructural.
El clima està canviant i ho fa cada cop de manera més accelerada. La temperatura actual a la Terra és d’1,5 graus més alta que en èpoques preindustrials i es preveu que augmentarà entre 3,8 i 6,5 graus addicionals fins al 2100 en un escenari d’alta concentració de gasos en efecte hivernacle, si no hi fem res per evitar-ho. A més a més, tal com ens indica el primer Informe d’Avaluació de la Mediterrània (MAR1) fet per MedECC (Mediterranean Experts on Climate and Environmental Change), el Mediterrani és un lloc del planeta especialment afectat pel canvi climàtic.
Maria del Carmen Llasat, catedràtica de física de l’atmosfera a la Universitat de Barcelona, ha subratllat en moltes ocasions sobre les greus conseqüències del canvi climàtic. Ara, ho patim amb la sequera. Però n’hi ha d’altres, com les vinculades a la salut de les persones, amb un augment de les malalties respiratòries i cardiovasculars.
Catalunya pateix sequera des de fa més de trenta mesos. Havíem tingut períodes llargs sense pluja en un àmbit històric. El 2008 varen ser 16 mesos de sequera. Ara, estem a punt de doblar-ho. Aquesta disminució de pluges no només ens deixa amb aquest escenari de problemes amb l’aigua, sinó que també comporta desertificació i disminució de la productivitat agrícola.
Això passa en un escenari on estem alertats que l’aigua del Mediterrani s’escalfarà entre 1 i 4 graus centígrads, depenent de l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, cal tenir en compte que, si la concentració de diòxid de carboni augmenta, l’aigua del mar serà més àcida. Sense oblidar que el nivell del mar augmentarà entre 43 i 84 cm fins al 2100. Ja ho ha fet 6 cm aquests darrers vint anys. Cal afegir en aquest punt que probablement la contaminació del mar empitjori a causa de plàstics i altres tipus de contaminació.
Tornant a la sequera, cal recordar les conseqüències que té per a l’agricultura. El sector primari ha d’utilitzar aigua i, a la regió mediterrània, pateix la disminució de pluges. Ja fa uns mesos que els agricultors i agricultores catalanes varen alertar de com el canvi climàtic afectaria els recursos hídrics i que amb altres aspectes això rebaixaria la qualitat de l’aigua i la salinització de les aigües subterrànies en els aqüífers costaners. A més, el sector de l’agricultura va alertar sobre la reducció de les collites. En aquest sentit Sergi Mothe enginyer agrònom, va assenyalar a les segones jornades sobre la sequera, organitzades per la Fundació Campalans, les avantatges de la modernització dels regs a Catalunya on pràcticament la meitat de la superfície agrícola es rega per gravetat. És indispensable que el govern incentivi aquesta transformació d’un sector important per la nostra economia i també pel nostre equilibri territorial.
En definitiva, el Canvi Climàtic és una realitat molt preocupant, que fa que a última hora, la COP’28 a Dubai acordi deixar enrere els combustibles fòssils i augmentar vertiginosament les energies renovables els propers anys. Triplicar les energies renovables en tres anys. A Catalunya, ens trobem a la cua d’Europa. I, en sequera, estem en emergència per manca de planificació arribada de la falta absoluta d’acció de govern. És més evident que mai que hem d’encarar una clara i seriosa planificació i gestió de polítiques efectives que situïn el focus en la mitigació de les alteracions provocades pel canvi climàtic, en la sequera i en la sostenibilitat en tots els àmbits.
En aigua, les solucions són augmentar la potencia que tenim per dessalinitzar i reutilitzar molta més aigua. De fet, la tecnologia per la reutilització i potabilització d’aigües residuals ja existeix, esta provada i és més barata i sostenible que la dessalada. Dit d’una manera més provocativa tal i com afirma Marina Arnaldos de Cetaqua, la depuradora del Besòs és el gran embassament de Catalunya.
De cara al futur, tal com diuen Cristina Monge i Josefina Maestu, al pròleg de la revista Política & Prosa «Necessitem una política responsable a mitjà i a llarg termini i que a partir de les directives de la Unió Europea es construeixi un model de gestió de l’aigua rigorosa i sobretot, compartida». Estem davant d’una qüestió molt urgent de la que el Govern de la Generalitat de Catalunya no n’ha fet un debat seriós tot i la insistència i la proposició de solucions de molts. Els problemes de sequera estan vinculats a canvis estructurals causats pel canvi climàtic i hem d’actuar per donar solucions. No fer res, ens porta a un carreró sense sortida.
