Antoni Garrell és enginyer industrial i cofundador del Cercle per al coneixement i del País del Demà.
La irrupció d’internet i la seva democratització ha comportat que la informació s’hagi fet omnipresent arreu i en tot moment, fluint amb rapidesa i creixent desmesuradament amb orígens diversos no sempre fiables. La informació emergeix dels nostres dispositius ja sigui perquè la busquem, perquè estem subscrits a canals o diaris digitals o, simplement, perquè un algorisme basat en intel·ligència artificial decideix que ens pot interessar.
Disposar de tanta informació, sovint no contrastada, que se’ns acumula de forma incontrolada sense donar-nos temps a pair-la, fa que em pregunti si és bo o pot afectar-nos negativament, atès que sovint no es possible una anàlisi assossegada dels fets o simplement perquè el solapament de les notícies evita que coneguem allò realment important per esser tapada per lo casual o insignificant. En altres paraules, cal preguntar-se si l’excés d’informació a què estem sotmesos i, en especial, la que circula per les xarxes socials, està alterant la nostra capacitat de prendre decisions i, alhora, si les informacions falses o tendencioses poden comportar que desconnectem de la informació i de la realitat per intoxicació informativa.
En front la saturació informativa hem de decidir com actuar a nivell col·lectiu i individual. Un excés d’informació que alguns l’associen erròniament a la transparència, quan la transparència sempre és requerida, és necessària i mai genera infoxicació atenent que normalment és veraç i certa i s’enquadra en la requerida rendició de comptes.
Sens dubte, la decisió planteja diverses qüestions amb múltiples respostes depenent del moment, l’entorn, la conjuntura i, fonamentalment, de les prioritats i motivacions de cada persona. Ara bé, hi ha alguna cosa que no cal oblidar. Una gran part de la informació que consumim és falsa o falta a la veritat. De fet, la consultora Gardner al seu informe Top Strategic Predictions For 2018 And Beyond ja indicava que el 2022 la majoria dels països occidentals consumiran més informació falsa que real, un fet que sembla es confirma.
Evitar l’excés d’informació paralitzant, no hauria d’implicar desconnectar els dipòsits mòbils, allunyar-se de la xarxa social, …, o deixar de llegir la premsa digital. Aplicar-nos una apagada informativa pot ser útil un cap de setmana o algunes hores al dia, però mai és la solució. Solucionar la problemàtica del excés de informació i els riscos associats comporta disposar d’eines que eliminin les informacions falses, que prioritzin la informació en funció de la seva importància i l’impacte que tenen respecte a la nostra tasca professional o personal tot classificant-les en funció de les temàtiques preestablertes per cadascun de nosaltres i, perquè no considerar-ho, prenguin també en consideració el nostre estat d’ànim o fatiga per no generar-nos, en els moments inapropiats, més estrès, angoixa o desassossec.
Sens dubte el requisit és fer servir la tecnologia, no només per aportar-nos informació, sinó per ajudar-nos a processar-la, tot considerant que les desinformacions, construïdes com a informacions veritables quan no són més que mitges veritats o falsedats, s’han convertit en una cosa habitual a les xarxes socials. És en aquest context, en el qual la Intel·ligència artificial pot ser de gran ajuda minimitzant els riscos associats a les informacions que no tenen cap altre propòsit que despertar emocions i propiciar debats simples, aplanant el camí per a la manipulació dels ciutadans. En definitiva, necessitem eines que en ajudin a obtenir aquella informació rellevant que ajuda a formar opinió i a la presa de decisió.
No hi ha cap dubte que coneixem les dificultats per discernir entre la veritat i la mentida en el si de l’oceà d’informació que ens envolta, assumint que desconnectar de la realitat i l’entorn no és la solució per evitar els efectes nocius de l’excés d’informació. Cal preguntar-se doncs perquè no es dediquen més esforços a desenvolupar algorismes que siguin capaços de detectar i frenar la divulgació d’informacions falses i a gestionar les requerides informacions. Un repte que, al meu entendre, hauria de ser assumit per les administracions com a garants d’igualtat de l’accés a la informació i al coneixement, tot evitant que interessos d’uns quants puguin condemnar i manipular la resta.
*9/11/2022
