Una de les dèries dels independentistes, ha estat l’exèrcit. Aprofitant el rebuig lògic i comprensible del que va suposar el seu paper durant la llarga nit franquista, sempre l’han volgut explicar i exposar com si aquella realitat continués en els nostres dies. No volen admetre l’admirable treball dut a terme pel ministre de Defensa, Narcís Serra i la immensa feina, interna i externa de centenars, milers de persones, amb múltiples militars d’alt i baix nivell, en convertir-lo en una eina moderna, eficient i plenament democràtica.
Sempre persisteixen aquells que voldrien que les imatges del passat continuessin fixes per als ciutadans d’avui dia. I no. Qui conegui una mica l’interior dels tres exèrcits i s’interessi per les reformes dutes a terme i per l’enorme canvi aconseguit, veurà que el nostre exèrcit és equiparable a qualsevol altre de la UE. Encara més, ha guanyat en prestigi per la preparació i desplegament en múltiples zones de conflicte, on ha actuat com a força de protecció i mediació. Tot i ser ben certes les explicacions anteriors, quedaven accions visibles i tangibles per a normalitzar la seva presència i actuació a Catalunya, després del llarg i desastrós període del procés. I sí, s’han produït fets concrets i ben visibles del fet que estem en altres temps i que el passat, passat està. Donaré uns pocs exemples per a posar imatges al que explico.
En el terrible incendi de Paüls, s’hi van dedicar tots els esforços disponibles, per evitar la seva propagació i perimetrar la seva superfície. Hem pogut veure ja els primers incendis de sisena generació amb efectes mai vistos quant a rapidesa, virulència i estranys efectes, difícils d’aturar. Doncs bé, davant la tragèdia res més lògic que cridar reforços, tan preparats i equipats com els de l’UME (Unitat Militar d’Emergències). Van venir, van coordinar-se i treballar colze a colze amb els bombers, i al final el resultat fou el buscat: apagar l’incendi i així evitar majors danys. Ningú ha sortit a criticar el fet, però vull recordar com en plena pandèmia hi havia nombrosos alcaldes i partits polítics que no volien l’UME, a casa seva. En alguns casos, vam haver d’actuar de manera contundent per exigir obrir-los les portes perquè poguessin treballar en desinfeccions d’equipaments públics, com residències de gent gran, centres cívics, hospitals, etc. Comparem situacions i veurem com han canviat els temps.
També ho han fet en un acte simbòlic, instituït pel president Pujol a l’hora de premiar el primer de la promoció de l’Escola de Suboficials de Talarn (Lleida). El passat dia 7 de juliol, es van diplomar del càrrec de sergent 515 alumnes, dels quals 53 eren dones. Aquesta Acadèmia General Bàsica de Suboficials, aplega candidats a sergent de tot Espanya i en l’acte d’entrega de despatxos es va institucionalitzar que el primer de la promoció rebia una rèplica de l’espasa de Jaume I el Conqueridor. La d’aquest any era la promoció 50, des que es fundà l’Acadèmia l’any 1974. Per aquestes instal·lacions hi han passat 31.000 sergents d’infanteria i des de 1980, es duia a terme aquesta distinció, suspesa durant els anys del procés. Enguany, de la mà de la consellera d’Interior, Núria Parlon, s’ha reprès, a satisfacció de tots els participants.
Un tercer motiu de normalitat el suposa l’increment d’inversions en Defensa. El Govern ha decidit impulsar i facilitar la inclusió d’empreses catalanes o d’altres indrets perquè s’instal·lin a Catalunya, creïn llocs de treball i es converteixen en elements rellevants en aquest àmbit. Seria ben poc intel·ligent quedar fora d’una via important de reindustrialització, recuperant activitats perdudes al llarg dels darrers anys. Ben aviat veurem on s’activen les noves indústries i els materials que d’elles en sortiran.
