Aquestes notes no pretenen, òbviament, donar resposta complerta a un fenomen tan complex com és el de la emigració, sinó simplement aportar algunes idees que ajudin a afrontar una de les grans qüestions que enfronta la nostra societat.
1.-Els processos migratoris massius han vingut per a quedar-se com a conseqüència, sobre tot, del diferencial de riquesa creixent entre els països rics i els països sots desenvolupats. També degut a la situació de crisis ,de tot tipus, en que es troben molts d’aquests països, i que demanda una política equilibrada de solidaritat i acolliment de la resta del mon.
Per altra banda, en els països desenvolupats les baixes taxes de natalitat i el creixent envelliment de la població fan necessària la arribada de immigrants procedents de la resta del mon, i per tant aquesta es molt positiva pels països d’acollida, encara que, i aquesta és la paradoxa, la forma com es produeixi pot crear processos de rebuig intensos entre la població autòctona i el creixement consegüent de forces polítiques extremistes i xenòfobes.
2.-Una de les claus està en el volum i en el ritme en que es produeix l’arribada dels immigrants, tant a nivell global d’un país, com a nivell municipal i fins i tot de barri. Una incorporació important de població estrangera en un determinat entorn urbà, amb una alteració aparent de la qualitat de vida dels ciutadans , pot significar l’inici d’un procés de rebuig i del consegüent creixement d’opcions polítiques xenòfobes i racistes, com va succeir amb la primera onada de població marroquí en alguns barris i ciutats de Catalunya que en els anys 90 va impulsar l’aparició de Plataforma per Catalunya de Salvador Anglada o amb l’aparició de grups significatius de gitanos romanesos als barris de la Salut i Llefià de Badalona que va aprofitar Xavier Garcia Albiol per donar la primera empenta al seu projecte polític, que anys després el va portar a l’alcaldia de la ciutat
S’ha de procurar, per tant, un ritme d’incorporació raonable i per això calen ajudes al desenvolupament en els països de procedència per evitar emigracions massives; polítiques de contractació en origen i de foment de la immigració regular; control de fronteres eficaç que freni la immigració irregular i, també, i aplicant les lleis, abordar l’expulsió dels immigrants irregulars, sobretot d’aquells que no respecten les normes de convivència, facilitant al mateix temps processos controlats de regularització d’immigrants en situació d’irregularitat de llarga durada.
3.-Una altra variable clau és la situació social i la qualitat urbana de l’entorn on es produeix l’arribada dels emigrants, ja que si aquestes estan en fase de reculada, el risc de rebuig i de confrontació entre comunitats s’incrementa, ja que és molt senzill atribuir aquest procés als nou vinguts i d’això se’n beneficien els demagogs. Mes enllà d’altres raons, com els atemptats de Barcelona i Cambrils i la seva gestació a Ripoll, l’èxit electoral de Silvia Orriols va tenir com a punt de partida el deteriorament urbà de Ripoll com a conseqüència de la pèssima gestió dels governs municipals anteriors. Cal per tant portar a terme polítiques, com el pla de barris a Catalunya, que abordin la problemàtica dels barris en situació de degradació i especialment si tenen un percentatge elevat de població immigrada. També i tenint present l’ús que fa la ultradreta intentant lligar inseguretat amb immigració, cal situar la seguretat en el primer pla de les polítiques públiques: Pla de Barris i Seguretat, prioritats del govern actual de la Generalitat son el millor antídot per reduir l’espai dels discursos xenòfobs i racistes.
També s’ha de evitar el tensionamient dels serveis públics (educació, salut, assistència social, habitatge…) en els entorns amb una presència important de població immigrant, ja que és molt senzill per la ultradreta i els xenòfobs atribuir aquesta situació als nouvinguts. Cal per tant prestar una atenció especial a aquesta problemàtica amb inversió i despesa pública extra si es necessari.
4.-Mes enllà dels moments inicials, si es vol consolidar la convivència i projectar-la cap al futur de manera efectiva, trencant barreres entre autòctons i nouvinguts caldrà portar a terme polítiques reals d’acollida i integració d’aquests, possibilitant dinàmiques de frec i pont entre ciutadans i cultures, tal i com va formular l’enyorat Avel·lí Serrano en el document “Frec i Pont” del Col·lectiu Crisol . En aquest sentit els nouvinguts hauran d’acceptar, a mes dels legals i jurídics, els elements que integren el nucli de valors de la societat que els acull i en contrapartida se’ls hi haurà de reconèixer el dret a mantenir les expressions de la seva identitat d’origen que no siguin contradictòries amb aquells. El coneixement de les llengües, en el nostre cas del català i el castellà, és un element essencial del procés d’integració i l’èmfasi s’hauria de posar, en aquells casos en que es coneix ja una de les dos llengües, en la comprensió i no tant en la parla, perquè tothom ha de poder parlar la llengua en la que s’expressa millor i per tant tothom ha de poder entendre les dues.
L’experiència demostra que els processos d’integració es faciliten si els col·lectius d’immigrants disposen d’organitzacions que els agrupin per criteris de tipus cultural o altres, ja que faciliten el fer front a un procés sempre complicat d’una manera col·lectiva. I s’ha de tenir present també que una veritable integració comporta necessàriament la incorporació dels ciutadans amb arrels en altres països en les institucions i en la militància i la direcció de les organitzacions socials i dels partits politics de Catalunya, procés en el qual al PSC li correspon seguir exercint el lideratge per la seva ubicació, posicionament i capacitat d’atracció.
5.I és evident també que el combat contra els plantejaments de la ultradreta i els discursos xenòfobs i racistes, s’ha de portar al terreny del debat públic, a la batalla d’idees, emfatitzant els aspectes positius que té la immigració i posant en evidència els aspectes contraris als valors que configuren la nostra societat que estan presents en els plantejaments racistes i xenòfobs. Això s’ha de fer amb intel·ligència per evitar que un excés de contestació no acabi afavorint indirectament als xenòfobs i racistes. En aquest sentit la confrontació s’hauria de basar sobretot en els valors i no tant en les categories polítiques.
