No ens ha d’estranyar que un partit que té el seu màxim dirigent fora del país a l’espera que funcioni l’amnistia i pugui tornar, sigui gestionat o dirigit, de qualsevol manera, menys ordenada. No queda clar qui mana dintre de Junts perquè hi ha diversos grups, sectors i àmbits, en els quals tothom vol decidir.
Quan això passa, es munta un guirigall, en comptes d’un pla ordenat i previsible. D’aquí les batalles per la candidatura a la ciutat de Barcelona, o les batalles constants i difícils d’entendre en el grup parlamentari, a Catalunya, o en els grups polítics de les quatre diputacions, o en multitud de municipis i comarques, i ja no diguem en el Grup Parlamentari, en el Congrés de Diputats, el més visible de tots, per la rellevància i impacte que tenen les seves posicions i votacions.
Precisament en una de les darreres sessions, s’ha tornat a unir amb el PP i Vox per aprovar una moció que no té cap fermesa legal. És a dir, es pot demanar que Pedro Sánchez se sotmeti una moció de confiança o fins i tot dimiteixi, però no deixen de ser brindis al sol. Tothom ho sap i aleshores molta gent es demana per què carai Junts, s’atreveix a votar amb els dos partits que més mal han fet, i poden fer, a Catalunya?
És un misteri qui prepara l’estratègia de Junts, perquè, vistos els gestos i les votacions, queda clar que són més d’un i de dos, i de deu. Quan en un partit mana molta gent, al final no mana ningú en concret, i es va a palpentes, inventant explicacions per justificar votacions que ningú ha entès. En això estem, avui en dia.
Qui conegui alcaldes, regidors o diputats de Junts, podrà comprovar el grau de desconcert de tots ells. No tenen clar perquè el partit fa el que fa, i encara menys que faci coses de manera conjunta amb el PP i Vox. No s’ha de conèixer massa l’opinió de la majoria dels catalans, per a constatar la poca simpatia que es té cap a aquests dos partits. Tothom té clar que seria fatal per al país tenir un govern central, conformat per aquestes dues forces polítiques. És clar que a Catalunya, el rebuig és tan fort perquè els seus resultats, siguin testimonials.
Aleshores, per què anar contra corrent? Difícil d’explicar si no és per imaginar un petit sector de dirigents que es deixa portar per contactes i promeses de cara el futur, en el cas que els dos partits sumessin per governar Espanya. S’ha de ser molt innocent per arribar a acords com els que hem vist en els darrers mesos, però la mediocritat de la direcció de Junts fa possible aquesta via d’entesa.
I quan hi ha diferències en la direcció, es produeixen moviments diversos i oposats en les decisions. No estranyi, doncs, que davant les controvèrsies alguns tirin pel dret i donin ordres sense el coneixement de la resta. Comès l’error, toca “vestir el sant” i aleshores es produeixen noves contradiccions amb explicacions plenes d’incongruències. El caos ja està servit i només toca esperar el pròxim moviment per continuar improvisant. Junts ha perdut immenses capacitats de negociar i, per contra, ara es troba com acompanyant de PP i Vox. Sincerament, no s’estranyin dels resultats electorals que tindran.
