El creador de Facebook i director executiu de Meta ha anunciat aquestes dies que elimina el sistema de verificació que impedia, o suposadament impedia, lluitar contra les fake news, l’odi i la discriminació. “Hem assolit un punt en què hi ha massa errors i massa censura. Els verificadors han actuat amb biaix polític i han destruït més confiança de la que han generat” argumenta Zuckerberg, cercant un apropament al president Trump en línia del que anomenen com “més llibertat d’expressió”.
També, en la mateixa estratègia, s’eliminen els programes de diversitat, equitat i inclusió. Al·leguen que “el panorama polític i legal entorn les DEI (sigles del programa en anglès) està canviant”. És a dir, segons qui mani nosaltres remarem a favor seu.
D’aquesta manera, una de les companyies més importants i influents en el pensament col·lectiu a través dels seus algoritmes i gestió de continguts, ens diu que hi ha valors que no estan per sobre dels colors polítics sinó que dependran de qui tingui més o menys poder. Recordem-ho, quan alguns o algunes insisteixen a dir que votar no canvia res, o que no hi ha diferències entre les postures de dretes o les d’esquerres.
Ara que els i les socialistes estan al govern de la Generalitat, hem tornat a sentir institucionalitzades paraules com diàleg i consens. Per què? Perquè encara hi ha qui creu fermament que les polítiques públiques que realment incideixen en la vida de les persones han de provenir d’un extens i majoritari pacte social. Denunciar i procurar evitar la discriminació, l’odi, el racisme, el masclisme o distingir a les persones per raó del seu sexe, raça, lloc d’origen o orientació sexual no hauria d’estar en dubte segons qui estigui assegut a la butaca del despatx oval.
Una decisió com aquesta afecta l’educació de milers i milers de persones. Moltes vegades hem sentit allò d’“una imatge val més que mil paraules”, una frase típica que ens parla d’un problema greu, i és que moltes vegades, davant la informació, oblidem fer servir el criteri. Poderós element que no és altra cosa que la norma que fem servir per discernir quina és la veritat davant qualsevol fet. El criteri es conforma amb educació, amb cultura, amb un esperit acostumat a fer treballar la intel·ligència a través del dubte davant qualsevol fet.
Per això les polítiques públiques han d’anar destinades a aconseguir fer créixer ciutadans i ciutadanes que puguin ser lliures per tenir criteri. Perquè la llibertat d’expressió no és, ni ha estat mai, poder dir qualsevol cosa a qualsevol preu. Davant la porta oberta que deixa el poder en mans de persones sense escrúpols per poder dir o insinuar allò que vulguin sense cap tipus de control (no és censura quan el que pretens és evitar la manipulació i que la falsedat sigui disfressada de realitat), davant aquesta manca de valors, els millors escuts tornen a ser, com sempre, l’educació i la cultura. Fomentar que els i les nostres ciutadanes facin servir el raonament, la lògica i la perspectiva per poder mirar allò que veuen de manera global i contextualitzada.
Perquè tot i que molts confonguin la llibertat amb la possibilitat (de fer, enganyar, manipular o aconseguir allò que es vol sense que res sigui un impediment), la llibertat real ens la dona poder veure el món a través d’uns ulls que veuen molt més enllà d’una simple imatge, fins i tot molt més que mil paraules.
