Dues de les línies vermelles per a qualsevol representant i líder polític són no fer el ridícul ni dir mentides.
Mazón les ha traspassat totes dues, amb escreix.
Pot no voler escoltar les crítiques polítiques si considera que aquestes responen a una estratègia de desgast contra ell i el seu partit, però sí que hauria d’escoltar les persones per a les quals treballa i a les quals representa.
La majoria no li perdona la seva irresponsabilitat moral i política, però sobretot no li perdonaran mai les seves mentides.
Faria bé de marxar sense que el soroll i els clams que li demanen la seva dimissió vagin a més.
No remuntarà i fa molt mal al seu govern, a la seva comunitat, a la política i al seu partit.
Mazón té els dies comptats i simplement cal esperar. Com més aviat marxi, abans podrem oblidar un episodi tan esperpèntic com ridícul.
La política és un instrument per protegir i defensar les persones a qui et deus, no a l’inrevés.
Mazón ha de dimitir el més aviat possible pel bé de la política.
Els pocs companys que avui no li diuen seran els primers a agrair-li que plegui com més aviat millor.
El poder no es pot conservar a qualsevol preu. És efímer. La dignitat és molt més poderosa i duradora.
