Elena Vila és la secretària d’Esports del PSC, senadora per Barcelona i portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Sant Cugat.
Mai no aconseguirem una societat igualitària si aquesta igualtat no s’acaba traduint també al món de l’esport.
Les regles de joc en l’esport són iguals per a tothom. Tot i així, en l’esport professional, les dones esportistes tenen sous més baixos, menys patrocinadors, pitjors condicions de contracte i una presència gairebé invisible als mitjans de comunicació.
A Catalunya, només un terç de les persones que formen part de les juntes directives tant de les federacions com dels consells esportius són dones.
És evident que la nostra societat encara té molts reptes pel que fa a la igualtat i l’equitat de gènere i l’esport no n’és una excepció.
Per millorar el paradigma actual, és necessari que els i les esportistes, professionals, responsables, dirigents, tècnics i tècniques de l’esport, incorporin la perspectiva de gènere en el seu dia a dia. Contribuint així a trencar els rols tradicionals que es reprodueixen. Perquè treballar amb visió de gènere ens permet aproximar-nos més a la realitat i, en conseqüència, a les necessitats de totes les persones.
La tan desitjada igualtat real i efectiva entre homes i dones no ho serà mai, doncs, si l’esport no en fa bandera de forma desacomplexada.
Afortunadament, estem avançant. Tan cert com que encara ens queda molt per recórrer. La popularitat guanyada per les campiones del món de futbol femení és un exemple que ens demostra que estem anant endavant; el petó no consentit de Rubiales a Jenni Hermoso ens posa davant del mirall el gran masclisme i la violència masclista que encara roman en el món esportiu; però, acte seguit, la reacció de la jugadora i de la gran majoria de la societat al crit de “S’ha acabat!” ens esperonen a seguir avançant. La societat i el món esportiu volen avançar.
Un dels instruments més potents de què disposem és la nova “ Ley 39/2022 del Deporte” que posa la igualtat al centre. Una igualtat efectiva de totes les persones en la pràctica esportiva, ja sigui de gènere, econòmica o social. És a dir, que l’esport, no només l’esport de competició, ha de poder ser practicat per tothom, sigui home o dona, sigui quina sigui la seva orientació sexual, de qualsevol procedència social, amb independència de la seva renda i del seu codi postal. Esport per a tothom en tots els sentits. I, en justa correspondència, l’Administració ha de crear un marc específic de promoció de la igualtat efectiva en l’esport, incloent-hi la integració igualitària als òrgans de direcció, govern i representació de les entitats esportives.
L’esport és igualtat i la igualtat de l’esport va més enllà del propi món esportiu. L’esport és una política palanca que genera igualtat en altres àmbits. És una eina clau per a la integració social, per al foment dels valors i per a la millora constant de la salut física i mental de les persones. L’esport genera un sentiment de pertinença i de col·lectiu i és el millor antídot contra l’exclusió. Per això, són cabdals les polítiques públiques, tant a nivell estatal, com per part de la Generalitat i dels Ajuntaments.
En definitiva, l’esport ens mostra allò que volem ser com a societat. Una societat més igualitària, més sana, més inclusiva, més cohesionada. Però també conté massa vegades actituds masclistes i LGBTIfòbiques que ens hem de comprometre a eradicar i que no tenen cabuda en els valors esportius. L’esport és igualtat i sense igualtat no hi ha progrés. Aferrem-nos a l’esport i ens aferrarem a la vida. Perquè l’esport és vida. I la vida només es pot viure en igualtat.
