Raúl Moreno és diputat i portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista i Units per Avançar al Parlament de Catalunya.
Amb l’objectiu de consolidar i ampliar els drets de les persones grans a partir de seixanta-cinc anys que viuen a Catalunya, el Govern Alternatiu presidit per Salvador Illa va aprovar fa poques setmanes la primera Llei de la Gent Gran a Catalunya. El text és la concreció d’un treball de molts anys, iniciat el 2016 amb la presentació d’una moció al Parlament de Catalunya per part del grup socialista que va rebre el suport majoritari de la cambra, després que la Consellera demanés més temps per poder presentar, com a Govern, un projecte de llei. Han passat sis anys i encara l’esperem, tot i incloure-ho en diversos plans de Govern.
Aquesta llei ha estat reclamada de forma reiterada pel Consell de la Gent Gran de Catalunya -mai prou escoltat pel Govern, tot i presidir-ho el conseller/a de torn-, per la Federació d’Entitats de la Gent Gran de Catalunya (FATEC) i per una part molt amplia de la gent gran organitzada a Catalunya. Va ser fruit d’una reunió amb una cinquantena de persones grans del Consell de la Gent Gran del Baix Llobregat que vam començar a treballar en el text legislatiu que, ara si, els i les socialistes hem registrat al Parlament.
El text pren com a base dues de les lleis autonòmiques amb un objectiu similar: l’andalusa i la de Castella i Lleó. Un grup de persones constituït a partir de les secretaries de Gent Gran i la de Drets Socials del PSC, han anat configurant el contingut, i l’han fet extensible a més de 40 persones entre professionals, responsables sectorials del partit i entitats representatives de la Gent Gran. El text legislatiu és, per tant, el resultat d’una feina conjunta que cercarà el màxim consens de les forces polítiques a Catalunya.
Encara existeixen barreres que impedeixen a les persones grans l’exercici efectiu dels seus drets en igualtat de condicions amb les altres persones. Una discriminació accentuada en els últims anys pels efectes de les crisis econòmiques, l’increment dels preus i els efectes de la pandèmia. Una discriminació a la qual cal afegir les de gènere, discapacitat o dependència, entre altres. D’altra banda, han estat recurrents les manifestacions de persones grans reclamant uns serveis sanitaris i residencials de qualitat, una atenció bancària o l’actualització de les pensions amb l’IPC, aquesta darrera recollida pel govern de Pedro Sánchez.
El text legislatiu inclou en el seu articulat moltes de les peticions expressades pel col·lectiu, entre elles, la necessitat de lluitar contra la discriminació per edat, també la doble discriminació de les dones grans, per la seva edat i per ser dona. En aquest sentit, una de les propostes concretes que recull la llei és la de garantir els tractaments ginecològics a les dones grans, que a Catalunya deixen si es fes a una determinada edat, o la inclusió de la gerontologia en l’atenció primària sanitària.
Habitualment, quan parlem de persones grans es corre el risc de pensar només en les cures, però existeix un important nombre de persones que gaudeixen de bona salut, que consumeixen, viatgen, es formen i participen, i que sovint se senten oblidades per l’administració pública. En aquesta línia, la llei reforça els consells de participació de les persones majors com a interlocució necessària per al disseny de polítiques que els incumbeixen i en qualsevol servei o equipament destinat a les persones majors. Crea, a més, la figura del defensor/a de les persones majors dins de l’estructura de la Sindicatura de Greuges catalana, fomenta la reserva de places en estudis universitaris i de formació professional, millora el seu accés a la cultura i a l’envelliment saludable, l’increment automàtic de les pensions no contributives fins a aconseguir l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), i serveis gratuïts d’atenció jurídica.
Però sens dubte, dos dels aspectes més destacables i debatuts del text registrat en el Parlament, fan referència al model residencial: es volen residències mitjanes i petites, amb assistència mèdica pública i amb un nou model d’inspecció, en la línia del model acordat pel Govern d’Espanya. A ningú se li escapa la necessitat, després del viscut amb la pandèmia, que el sector social i sanitari han de treballar plegats. El grup de treball al Parlament sobre l’impacte de la Covid a les residències, impulsat pel PSC, insisteix en la necessària convergència de dos sistemes que històricament han treballat d’esquenes. Viure en una residència no pot comportar la renúncia a una atenció sanitària pública de la qual sí que es disposa si es viu en l’habitatge habitual. La llei reforça els serveis d’atenció domiciliària, convertint l’habitatge usual en el nucli principal d’atenció, deixant la institucionalització a la voluntat de la persona o quan el seu estat de salut així ho recomani.
Un dels altres aspectes destacables de la llei fa referència a l’accés a les prestacions recollides a la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència. Catalunya fa una dècada (que …) sent la comunitat autònoma amb la llista més alta en dependència, una mitjana de 580 dies d’espera des del reconeixement del dret i la prestació efectiva. El text legislatiu insta la reducció d’aquest temps d’espera reduint tràmits i burocràcia, en la línia d’altres comunitats autònomes com la valenciana o la balear.
I finalment, la llei estableix l’obligatorietat de les administracions públiques i, especialment del sector bancari, de garantir una atenció presencial i telefònica personalitzés alternativa a aquells tràmits que ara, gairebé en exclusiva, són telemàtics.
Els i les socialistes catalans continuem fent passos endavant en el reconeixement dels drets d’unes persones majors que les volem actives, autònomes i ateses. La llei de la Gent Gran haurà de superar el primer debat a la totalitat ben entrat l’any 2023. Que la iniciativa hagi estat dels i les socialistes no és obstacle perquè, per fer una bona llei, calgui cercar els màxims acords per a iniciar la seva tramitació, enriquir-la i convertir-la en una llei de país, que blindi els drets i els deures de la gent gran.
