Raúl Moreno és el portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar al Parlament de Catalunya.
El sociòleg Zygmunt Bauman considera que la qualitat humana d’una societat hauria de mesurar-se per la qualitat de vida de la població més vulnerable. La lluita contra les desigualtats, contra la pobresa, és un dels reptes de qualsevol país desenvolupat com el nostre. També hauria de ser un dels reptes a Catalunya.
Segons la taxa Arope[1], 2.250.000 dels catalans i catalanes (el 25,9%) es troben en risc de pobresa, especialment infants, joves i dones. Creix de forma alarmant la població en situació de privació material i social severa. Un 15,9% tenen dificultats per mantenir la seva llar a una temperatura adequada i un 42,5% té problemes per arribar a fi de mes.
Vull destacar un element fonamental. Aquestes dades són després de les transferències socials, que tenen un paper fonamental en la reducció de les desigualtats. Gairebé la meitat de la població catalana ha rebut algun tipus pensió, l’altra meitat una prestació per atur, i prop del 30% de catalans i catalanes han estat beneficiaris d’algun altre subsidi o prestació. Això demostra com mesures com l’actualització de les pensions amb l’IPC, la posada en marxa de l’Ingrés Mínim Vital i, de forma especial, els ajuts concedits en el marc dels expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTOS) implementats pel Govern d’Espanya han incrementat en un 42,7% la renda inicial de les famílies catalanes[2] i han influït de forma decidida en la reducció de les desigualtats, tant per l’oportunitat en la seva aplicació com en la concepció de les mateixes: són polítiques estructurals —no pedaços— de gran impacte. Aquesta és la línia. Tot i això, encara queda molt per fer.
Hi ha una part important de la ciutadania, de pimes i autònoms que viuen amb incertesa la situació d’inestabilitat en què es troben tots els països europeus. Increments en el preu dels productes, dels subministraments, de la benzina, la llum o el gas… El Banc Central Europeu, també per combatre la inflació, ha incrementat els tipus d’interès, amb repercussions en un dels elements centrals de les economies familiars: l’increment de les hipoteques. Un increment que se suma al dels subministraments, que a més de les famílies, també afecta les empreses, reduint els seus marges de benefici per l’augment de costos desmesurats.
Fa un any, des del Govern Alternatiu, vam elaborar un conjunt de propostes en forma de Pla de Xoc Social[3] i una proposta de mesures per combatre els efectes de la guerra a Catalunya[4], sense cap receptivitat per part del president Aragonès. El passat divendres, vam presentar un Pla de mesures per fer front a l’increment de preus[5] amb una inversió de 845 M€ en 24 accions que reforcen les minses mesures plantejades pel Govern de la Generalitat en el debat de política general. Un Pla que recull, entre d’altres, mesures de bonificació de l’IRPF de fins a 200 € a les famílies que veuen incrementada la seva hipoteca, d’altres destinades a incrementar la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital, a posar a disposició de les petites empreses un fons per compensar l’increment de costos i insistir en la necessitat del diàleg amb els sectors més afectats, i finalment, iniciatives per mantenir els descomptes en el transport públic i l’increment de la inversió en energies renovables.
S’imposa la necessitat de grans acords i consensos de país que situïn la protecció a les famílies i les empreses en el centre de l’agenda política després d’una dècada de desinversió generalitzada i manca d’estratègia. Acords que han de sumar també sindicats, patronals i Tercer Sector Social, i les diverses iniciatives ciutadanes solidàries generades a partir de la pandèmia, sense deixar de banda els Ajuntaments, que han tornat a demostrar la seva proximitat i capacitat de gestió per fer front a les dificultats de la seva ciutadania, sovint, amb l’absència del Govern de la Generalitat.
Catalunya necessita estar preparada i no ho està. Aragonès presideix el Govern més feble i minoritari de la història. Els catalans i catalanes necessiten una estratègia clara per als pròxims mesos, de reducció de les desigualtats, de protecció a les petites i mitjanes empreses i autònoms, i d’aposta per les energies renovables. I com no, això només serà possible si disposem de nous pressupostos.
[1] https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10412
[2] https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/422863/259-percent-poblacio-catalunya-troba-risc-pobresa-exclusio-social-lany-2021-enfront-del-267-percent-del-2020
[3] https://www.socialistes.cat/actualitat/el-govern-alternatiu-de-catalunya-presenta-un-pla-de-xoc-social-de-1-500-milions-deuros-per-beneficiar-a-2-milions-de-persones-a-catalunya/
[4] https://www.socialistes.cat/wp-content/uploads/2022/04/Pla-de-resposta-a-limpacte-de-la-invasio-russa-a-Ucraina_Govern-Alternatiu-de-Catalunya-1.pdf
[5] https://www.socialistes.cat/actualitat/pla-de-xoc-per-fer-front-a-laugment-de-preus/
