Eva Granados és la portaveu socialista al Senat i escriu aquest article després de l’aprovació definitiva de la primera Llei de l’Habitatge de la democràcia.
Sempre ho diem, reduir les desigualtats socials i combatre la urgència climàtica son els principals reptes que tenim com a societat i amb aquestes prioritats treballem en tots els fronts com a projecte polític per construir una societat més justa i un planeta habitable que deixar als nostres fills.
En el procés de construcció de l’Estat del Benestar hem utilitzat la metàfora dels pilars per referir-nos a les grans polítiques sectorials i universals: Educació, sanitat, seguretat social i serveis socials/atenció a la dependència com a sistemes de protecció social que fan front als diferents riscos durant tot el cicle de vida de les persones i famílies. Amb aquesta arquitectura l’Estat del Benestar combat la ignorància, la malaltia, la falta d’ocupació i la privació material per tal de reduir les desigualtats d’origen i sobrevingudes. Molt ens queda per fer amb les velles i noves desigualtats, sense dubte, però teníem una gran assignatura pendent ja que durant molts anys l’habitatge ha estat un dels grans dèficits estructurals del nostre Estat del Benestar en relació a altres països d’Europa on gaudeixen de molt més l’habitatge social.
Tots sabem que la situació de l’habitatge és una de les principals preocupaciones de la nostra societat. La bretxa que s’ha anat fent gran a les darreres dècades entre salaris i preus de l’habitatge ja sigui de lloguer o de propietat no té una solució fàcil. Amb només dues dades molt contundents podem veure la magnitud del problema: ser de cada deu famílies que viuen de lloguer dediquen més del 30% dels seus ingressos a pagar-lo i l’edat mitja d’emancipació son els 30 anys. Per això des del 2018 hem inclòs entre les prioritats de les polítiques de benestar les polítiques públiques d’habitatge com a factor clau per a l’emancipació i la generació de projectes de vida. El Govern socialista ha decidit fer de l’accés a l’habitatge una missió de país per la propera dècada.
Fins ara no ens hem estat quiets: multiplicar per set la inversió pressupostària als Pressupostos Generals de l’Estat, topar al 2% l’augment dels preus de lloguer, la suspensió dels desnonaments de l’habitatge habitual per a persones i famílies vulnerables, el bo de lloguer jove, la mobilització de 183.000 nous habitatges socials i l’aval a la compra per joves i famílies son mesures que el Govern de Pedro Sánchez ha fet realitat. La voluntat és clara: que l’habitatge deixi de ser una mercadería amb la que uns quants puguin especular per esdevenir un dret de ciutadania.
És un orgull que sigui una ministra socialista i del PSC com és la nostra Raquel Sánchez qui hagi liderat el text legislatiu que porta al BOE, entre d’altres mesures, la protecció dels parcs públics d’habitatge davant els fons voltor, l’impuls a l’habitatge protegit en lloguer a preu limitat, el reforçament de l’equilibri entre arrendataris i arrendadors, la creació d’un entorn fiscal favorable per a que els propietaris posin a lloguer els seus pisos, fa possible la intervenció del mercat en zones residencials amb preus tensionats o amb oferta insuficient, ofereix instruments als ajuntaments per a facilitar l’augment de l’oferta d’habitatge i preveu la creació per part de l’INE d’un índex de referència per a l’actualització anual dels contractes de lloguer.
Amb l’aprovació aquesta setmana al Senat de la primera llei en democràcia que desenvolupa el dret constitucional a un habitatge digne el Govern vol consolidar el dret a l’habitatge com a cinquè pilar de l’Estat del Benestar.
