Sònia Guerra és la portaveu socialista a la Comissió de Drets Socials i Polítiques Integrals de la Discapacitat al Congrés dels Diputats i secretària de Polítiques Feministes del PSC.
Sis de cada deu euros dels Pressupostos Generals de l’Estat per 2023 es destinen a polítiques socials. L’objectiu és clar. Com ja vam fer durant la pandèmia: no deixar ningú enrere. Ningú. Ni la infància, ni la gent gran, tampoc el jovent.
Als darrers dies la dreta i l’extrema dreta estan posant en perill el pacte intergeneracional, confrontant a joves i gent gran pels recursos. Tracten de fer creure als primers que la indexació de les pensions a l’IPC va en contra dels seus interessos. Una ‘fake new’ més. Una més de les mentides a les quals ja ens té acostumats el trio de Colón. Aquests són els pressupostos amb més inversió en polítiques de joventut de la història del nostre país: 12.700 milions d’euros per a beques, per habitatge, per cultura… en definitiva, per emancipar-se!
Sens dubte, la reforma laboral també ha estat un dels instruments que més ha afavorit als i les joves. El passat dijous les dades de l’EPA mostraven que al tercer trimestre de l’any, i malgrat la incertesa, l’economia espanyola ha continuat creant llocs de treball fins a arribar als 20,55 milions de persones ocupades. La xifra més alta des de 2008. Molts d’aquests contractes estan protagonitzats per joves; als que, per cert, també els hi ha beneficiat l’increment del Salari Mínim Interprofessional.
Per altra banda, els pressupostos també prioritzen la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència. Per tercer any consecutiu el Govern de Pedro Sánchez injecta 600 milions d’euros extraordinaris per atendre al dret a la cura de les persones dependents, 1800 milions en tres anys. Un increment del 132% respecte a l’any 2019. Com a contraposició, només cal recordar, les més de 200.000 persones que el Partit Popular va deixar en llista d’espera.
No tots els governs poden alçar la bandera de les polítiques socials. No ho poden dir Moreno Bonilla, president d’Andalusia; ni Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid. Tampoc Pere Aragonès. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb menor inversió per habitant en els pilars bàsics de l’Estat del Benestar. El Govern independentista està a la cua, conjuntament amb Andalusia i Madrid, en la inversió en Salut, Serveis Socials i Educació.
Sobren les paraules. Rere les banderes, les retallades. Rere les retallades, la irresponsabilitat d’uns representants polítics capaços de renunciar a 3.098 milions d’euros addicionals de l’Estat abans que pactar uns pressupostos socials amb el PSC. I s’ha de dir alt i clar: Renunciar a uns nous pressupostos per a Catalunya per tacticisme electoral és irresponsable, és perillós i, sobretot, és mesquí. Catalunya, però sobretot els catalans i catalanes, no s’ho mereixen!
